diumenge, 3 de juny del 2012

C0MIAT

Amb un somriure
i una forta encaixada de mà,
em deies adéu fillola
i jo et dic
fins sempre padrí.

Publicat per montse a 21:53
Etiquetes de comentaris:

9 comentaris:

  1. Sergi3 de juny del 2012, a les 21:58

    Semblen dos comiats molt diferents...

    ResponElimina
  2. El porquet3 de juny del 2012, a les 22:01

    Moments difícils i emotius. Una abraçada, Montse.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas3 de juny del 2012, a les 22:14

    Fins sempre, té un aire definitiu...

    Una abraçada, Montse!

    ResponElimina
  4. Garbí243 de juny del 2012, a les 22:29

    els comiats sempre deixen un mal gust de boca, però no es poden evitar.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
  5. lolita lagarto3 de juny del 2012, a les 22:48

    acomiadar-se amb un somriure no ha de ser fàcil, però ha de ser un acte de molta plenitud..
    una abraçada,

    ResponElimina
  6. Pere4 de juny del 2012, a les 1:51

    A poc a poc anem perdent trossets pel camí, sap greu i ... causa desassossec.

    Un petó, bona nit Montse.

    ResponElimina
  7. Clidice4 de juny del 2012, a les 12:44

    els padrins hi són per sempre, malgrat tot.

    ResponElimina
  8. rits5 de juny del 2012, a les 21:59

    un petó, Montse!

    ResponElimina
  9. M. Roser7 de juny del 2012, a les 18:54

    Aquests mesos, no han estat gaire alegre per a molts...Massa comiats tristos, per una primavera...
    Petons.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)