diumenge, 3 de juny de 2012

C0MIAT

Amb un somriure
i una forta encaixada de mà,
em deies adéu fillola
i jo et dic
fins sempre padrí.

9 comentaris:

  1. Semblen dos comiats molt diferents...

    ResponElimina
  2. Moments difícils i emotius. Una abraçada, Montse.

    ResponElimina
  3. Fins sempre, té un aire definitiu...

    Una abraçada, Montse!

    ResponElimina
  4. els comiats sempre deixen un mal gust de boca, però no es poden evitar.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
  5. acomiadar-se amb un somriure no ha de ser fàcil, però ha de ser un acte de molta plenitud..
    una abraçada,

    ResponElimina
  6. A poc a poc anem perdent trossets pel camí, sap greu i ... causa desassossec.

    Un petó, bona nit Montse.

    ResponElimina
  7. els padrins hi són per sempre, malgrat tot.

    ResponElimina
  8. Aquests mesos, no han estat gaire alegre per a molts...Massa comiats tristos, per una primavera...
    Petons.

    ResponElimina