Aquest desfici que inunda la nit,
parla des de la memòria,
que tot ho apropa.
On la tradició que lliga
i l'aventura que deslliga,
es miren en un garbuix de sentiments.
Poc a poc, la foscor s'allunya
i reneix el dia amb somriures i dubtes.
dissabte, 14 de gener del 2012
NIT I DIA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.JPG)
.JPG)
Jo crec que em quedo amb la nit, hi ha més temps per pensar coses, sense el tràfec del dia.
ResponElimina"On la tradició que lliga/ i l'aventura que deslliga": ben trobat, paral·lel al que serien el dia i la nit.
ResponEliminaés ben cert que durant les nits la memòria creix, se't fan més presents moltes coses.
ResponEliminaHi ha qui estima la nit i té por que surti el sol ... no estic parlant del comte Dràcula.
ResponEliminaBona tarda Montse.
M'ha agrada aquest desfici que inunda, el garbuix i el dia que reneix!
ResponEliminaem sap greu haver de dormir....i no poder gaudir de les dos
ResponEliminaTan propers i tan llunyans, la nit i el dia, lligats per memòries i pensaments que se'ns creen durant el dia i se'ns allargassen durant la nit.
ResponEliminaJo també sóc de nits, i, potser, el dia em porta més distraccions, però la nit és el meu element natural...
ResponEliminaPetons!
És tan bonic i tan cert aquest poema!!!
ResponEliminaM'encanta des de la primera lletra a la darrera!
Una abraçada!
Montse, m'enduc un vers d'aquest poema, per jugar al darrer Joc del Tibau!
ResponEliminaT'he posat de parella amb en Miquel Martí Pol. :)
El penjo més tard després de sopar.