dimarts, 17 de gener del 2012

CHOP SUEY

Elles, amigues inseparables, fa anys que comparteixen llocs comuns.
Un cop més es troben en aquest bar, gaudint d'aquesta atmosfera acollidora.
Avui, es miren sense dir-se res, les aplega aquest punt lluminós que resguarda els seus secrets més íntims, carregats de somnis.
Saben que demà s'allunyaran, i destil·len aquest moment intensament, per visualitzar-lo com un quadre que penja a la paret de la seva memòria.

Publicat per montse a 17:50
Etiquetes de comentaris:

25 comentaris:

  1. Barbollaire17 de gener del 2012, a les 18:01

    bell..
    melangiós...
    tendre...

    m'agrada molt...
    ;¬)

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas17 de gener del 2012, a les 18:06

    Un moment per a matenir en la distància...

    L'amistat, per sobre la distància.

    Molt bonic, Montse!

    ResponElimina
  3. Garbí2417 de gener del 2012, a les 18:46

    un moment de captar una imatge que pot ser per molt de temps.
    ben vist!!!!!!!!!!!!11

    ResponElimina
  4. Quadern de mots17 de gener del 2012, a les 18:47

    Bon relat, hi ha cops que sense dir res ho diem tot.

    ResponElimina
  5. Sergi17 de gener del 2012, a les 18:50

    Quantes amistats hi deu haver així? Trobades puntuals, però molt intenses.

    ResponElimina
  6. zel17 de gener del 2012, a les 19:14

    A veure si M'inspiro...el teu és bonic!

    ResponElimina
  7. Alyebard17 de gener del 2012, a les 20:22

    Esgarrapant els últims moments per a guardar-los al fons de la memòria.

    ResponElimina
  8. fanal blau17 de gener del 2012, a les 21:10

    De vegades el silenci val més que mil paraules.
    Molt bon relat, Montse!

    ResponElimina
  9. kweilan17 de gener del 2012, a les 21:13

    Bonic, suau i tranquil.

    ResponElimina
  10. rits17 de gener del 2012, a les 22:10

    és preciós! xq l'amistat ja és això, pots estar distants o no, però sempre a prop.

    ResponElimina
  11. lolita lagarto17 de gener del 2012, a les 23:21

    i el quadre que visualitzaran no pot ser més preciós..
    molt bonic!

    ResponElimina
  12. Rafel17 de gener del 2012, a les 23:24

    Aquest bar dóna molt de si.
    Sempre és un tornar a començar...


    PD. La paraula de comprovació és:

    reeseet

    ResponElimina
  13. Pilar18 de gener del 2012, a les 9:12

    Preciosa composició per a un quadre.

    ResponElimina
  14. ◊ dissident ◊18 de gener del 2012, a les 12:56

    Molt bonic i real. El temps d'espera entre un encontre i l'altre és moltes vegades com la petita llum d'un far.

    ResponElimina
  15. Yáiza18 de gener del 2012, a les 15:24

    Les separacions no tenen per què ser tristes. La que tu descrius, és molt intensa! M'agrada pensar que hi ha amistats prou fortes com perquè les separacions temporals no les matin. I quan al cap de molt de temps es tornin a veure, semblarà que no hagi passat ni 24h.

    ResponElimina
  16. el fem fatal19 de gener del 2012, a les 10:46

    M'agrada la idea d'agafar, entre dos, un atac de melangia, una mica de concentració i: hop! fer un Hopper.

    ResponElimina
  17. El porquet19 de gener del 2012, a les 17:19

    Congelar la imatge per gaudir d'una amistat eterna. Bonic, de veritat!

    ResponElimina
  18. Jordicine19 de gener del 2012, a les 18:48

    Preciós. Tot s'acaba algun dia, oi? Un petó, MONTSE.

    ResponElimina
  19. Elfreelang20 de gener del 2012, a les 12:55

    MOlt bo concentrat i afectiu i efectiu....els lligams que es mantenen

    ResponElimina
  20. Vicicle21 de gener del 2012, a les 11:46

    Íntim, poètic, sensible com l'atmosfera del quadre.

    ResponElimina
  21. Marta21 de gener del 2012, a les 22:33

    Un relat amb molta càrrega poètica!

    ResponElimina
  22. Isabel22 de gener del 2012, a les 21:06

    has retratat un instant molt bonic. de vegades sobren les paraules!

    ResponElimina
  23. jpmerch24 de gener del 2012, a les 19:56

    Com sempre, bonic i ben escrit.

    ResponElimina
  24. Peix25 de gener del 2012, a les 0:53

    M'ha agradat molt!

    ResponElimina
  25. lisebe28 de gener del 2012, a les 11:28

    Molt tendre Montse l'amistat sempre es tan maca veritat??

    M'agradat molt!! Encara que sense llegirte jo també he fet el relat sobre l'amistat

    Petonets maca

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)