Elles, amigues inseparables, fa anys que comparteixen llocs comuns.
Un cop més es troben en aquest bar, gaudint d'aquesta atmosfera acollidora.
Avui, es miren sense dir-se res, les aplega aquest punt lluminós que resguarda els seus secrets més íntims, carregats de somnis.
Saben que demà s'allunyaran, i destil·len aquest moment intensament, per visualitzar-lo com un quadre que penja a la paret de la seva memòria.
dimarts, 17 de gener de 2012
CHOP SUEY
Etiquetes de comentaris:
relats conjunts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
bell..
ResponSuprimeixmelangiós...
tendre...
m'agrada molt...
;¬)
Un moment per a matenir en la distància...
ResponSuprimeixL'amistat, per sobre la distància.
Molt bonic, Montse!
un moment de captar una imatge que pot ser per molt de temps.
ResponSuprimeixben vist!!!!!!!!!!!!11
Bon relat, hi ha cops que sense dir res ho diem tot.
ResponSuprimeixQuantes amistats hi deu haver així? Trobades puntuals, però molt intenses.
ResponSuprimeixA veure si M'inspiro...el teu és bonic!
ResponSuprimeixEsgarrapant els últims moments per a guardar-los al fons de la memòria.
ResponSuprimeixDe vegades el silenci val més que mil paraules.
ResponSuprimeixMolt bon relat, Montse!
Bonic, suau i tranquil.
ResponSuprimeixés preciós! xq l'amistat ja és això, pots estar distants o no, però sempre a prop.
ResponSuprimeixi el quadre que visualitzaran no pot ser més preciós..
ResponSuprimeixmolt bonic!
Aquest bar dóna molt de si.
ResponSuprimeixSempre és un tornar a començar...
PD. La paraula de comprovació és:
reeseet
Preciosa composició per a un quadre.
ResponSuprimeixMolt bonic i real. El temps d'espera entre un encontre i l'altre és moltes vegades com la petita llum d'un far.
ResponSuprimeixLes separacions no tenen per què ser tristes. La que tu descrius, és molt intensa! M'agrada pensar que hi ha amistats prou fortes com perquè les separacions temporals no les matin. I quan al cap de molt de temps es tornin a veure, semblarà que no hagi passat ni 24h.
ResponSuprimeixM'agrada la idea d'agafar, entre dos, un atac de melangia, una mica de concentració i: hop! fer un Hopper.
ResponSuprimeixCongelar la imatge per gaudir d'una amistat eterna. Bonic, de veritat!
ResponSuprimeixPreciós. Tot s'acaba algun dia, oi? Un petó, MONTSE.
ResponSuprimeixMOlt bo concentrat i afectiu i efectiu....els lligams que es mantenen
ResponSuprimeixÍntim, poètic, sensible com l'atmosfera del quadre.
ResponSuprimeixUn relat amb molta càrrega poètica!
ResponSuprimeixhas retratat un instant molt bonic. de vegades sobren les paraules!
ResponSuprimeixCom sempre, bonic i ben escrit.
ResponSuprimeixM'ha agradat molt!
ResponSuprimeixMolt tendre Montse l'amistat sempre es tan maca veritat??
ResponSuprimeixM'agradat molt!! Encara que sense llegirte jo també he fet el relat sobre l'amistat
Petonets maca