Elles, amigues inseparables, fa anys que comparteixen llocs comuns.
Un cop més es troben en aquest bar, gaudint d'aquesta atmosfera acollidora.
Avui, es miren sense dir-se res, les aplega aquest punt lluminós que resguarda els seus secrets més íntims, carregats de somnis.
Saben que demà s'allunyaran, i destil·len aquest moment intensament, per visualitzar-lo com un quadre que penja a la paret de la seva memòria.
dimarts, 17 de gener de 2012
CHOP SUEY
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.JPG)
.JPG)
bell..
ResponEliminamelangiós...
tendre...
m'agrada molt...
;¬)
Un moment per a matenir en la distància...
ResponEliminaL'amistat, per sobre la distància.
Molt bonic, Montse!
un moment de captar una imatge que pot ser per molt de temps.
ResponEliminaben vist!!!!!!!!!!!!11
Bon relat, hi ha cops que sense dir res ho diem tot.
ResponEliminaQuantes amistats hi deu haver així? Trobades puntuals, però molt intenses.
ResponEliminaA veure si M'inspiro...el teu és bonic!
ResponEliminaEsgarrapant els últims moments per a guardar-los al fons de la memòria.
ResponEliminaDe vegades el silenci val més que mil paraules.
ResponEliminaMolt bon relat, Montse!
Bonic, suau i tranquil.
ResponEliminaés preciós! xq l'amistat ja és això, pots estar distants o no, però sempre a prop.
ResponEliminai el quadre que visualitzaran no pot ser més preciós..
ResponEliminamolt bonic!
Aquest bar dóna molt de si.
ResponEliminaSempre és un tornar a començar...
PD. La paraula de comprovació és:
reeseet
Preciosa composició per a un quadre.
ResponEliminaMolt bonic i real. El temps d'espera entre un encontre i l'altre és moltes vegades com la petita llum d'un far.
ResponEliminaLes separacions no tenen per què ser tristes. La que tu descrius, és molt intensa! M'agrada pensar que hi ha amistats prou fortes com perquè les separacions temporals no les matin. I quan al cap de molt de temps es tornin a veure, semblarà que no hagi passat ni 24h.
ResponEliminaM'agrada la idea d'agafar, entre dos, un atac de melangia, una mica de concentració i: hop! fer un Hopper.
ResponEliminaCongelar la imatge per gaudir d'una amistat eterna. Bonic, de veritat!
ResponEliminaPreciós. Tot s'acaba algun dia, oi? Un petó, MONTSE.
ResponEliminaMOlt bo concentrat i afectiu i efectiu....els lligams que es mantenen
ResponEliminaÍntim, poètic, sensible com l'atmosfera del quadre.
ResponEliminaUn relat amb molta càrrega poètica!
ResponEliminahas retratat un instant molt bonic. de vegades sobren les paraules!
ResponEliminaCom sempre, bonic i ben escrit.
ResponEliminaM'ha agradat molt!
ResponEliminaMolt tendre Montse l'amistat sempre es tan maca veritat??
ResponEliminaM'agradat molt!! Encara que sense llegirte jo també he fet el relat sobre l'amistat
Petonets maca