dimarts, 17 de gener de 2012

CHOP SUEY

Elles, amigues inseparables, fa anys que comparteixen llocs comuns.
Un cop més es troben en aquest bar, gaudint d'aquesta atmosfera acollidora.
Avui, es miren sense dir-se res, les aplega aquest punt lluminós que resguarda els seus secrets més íntims, carregats de somnis.
Saben que demà s'allunyaran, i destil·len aquest moment intensament, per visualitzar-lo com un quadre que penja a la paret de la seva memòria.

25 comentaris:

  1. bell..
    melangiós...
    tendre...

    m'agrada molt...
    ;¬)

    ResponSuprimeix
  2. Un moment per a matenir en la distància...

    L'amistat, per sobre la distància.

    Molt bonic, Montse!

    ResponSuprimeix
  3. un moment de captar una imatge que pot ser per molt de temps.
    ben vist!!!!!!!!!!!!11

    ResponSuprimeix
  4. Bon relat, hi ha cops que sense dir res ho diem tot.

    ResponSuprimeix
  5. Quantes amistats hi deu haver així? Trobades puntuals, però molt intenses.

    ResponSuprimeix
  6. A veure si M'inspiro...el teu és bonic!

    ResponSuprimeix
  7. Esgarrapant els últims moments per a guardar-los al fons de la memòria.

    ResponSuprimeix
  8. De vegades el silenci val més que mil paraules.
    Molt bon relat, Montse!

    ResponSuprimeix
  9. és preciós! xq l'amistat ja és això, pots estar distants o no, però sempre a prop.

    ResponSuprimeix
  10. i el quadre que visualitzaran no pot ser més preciós..
    molt bonic!

    ResponSuprimeix
  11. Aquest bar dóna molt de si.
    Sempre és un tornar a començar...


    PD. La paraula de comprovació és:

    reeseet

    ResponSuprimeix
  12. Preciosa composició per a un quadre.

    ResponSuprimeix
  13. Molt bonic i real. El temps d'espera entre un encontre i l'altre és moltes vegades com la petita llum d'un far.

    ResponSuprimeix
  14. Les separacions no tenen per què ser tristes. La que tu descrius, és molt intensa! M'agrada pensar que hi ha amistats prou fortes com perquè les separacions temporals no les matin. I quan al cap de molt de temps es tornin a veure, semblarà que no hagi passat ni 24h.

    ResponSuprimeix
  15. M'agrada la idea d'agafar, entre dos, un atac de melangia, una mica de concentració i: hop! fer un Hopper.

    ResponSuprimeix
  16. Congelar la imatge per gaudir d'una amistat eterna. Bonic, de veritat!

    ResponSuprimeix
  17. Preciós. Tot s'acaba algun dia, oi? Un petó, MONTSE.

    ResponSuprimeix
  18. MOlt bo concentrat i afectiu i efectiu....els lligams que es mantenen

    ResponSuprimeix
  19. Íntim, poètic, sensible com l'atmosfera del quadre.

    ResponSuprimeix
  20. Un relat amb molta càrrega poètica!

    ResponSuprimeix
  21. has retratat un instant molt bonic. de vegades sobren les paraules!

    ResponSuprimeix
  22. Molt tendre Montse l'amistat sempre es tan maca veritat??

    M'agradat molt!! Encara que sense llegirte jo també he fet el relat sobre l'amistat

    Petonets maca

    ResponSuprimeix