Sentir el batec de la vida,
estimar dia rere dia
sabent que tot s'acaba
i ens arriba l'instant etern.
dimarts, 5 de juliol del 2011
ESTIMAR
Etiquetes de comentaris:
itineràncies poètiques
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ja me'l conec, però sempre m'agrada rellegir!
ResponEliminaViure el dia a dia, és la millor manera de tastar instants eterns
Estic absolutament enamorat de la veu d'aquesta noia que ja vaig descobrir fa uns anys al TNC. Pell de gallina.
ResponEliminaEstimar és el que ens mou gairebé sempre. S'agraeix, per això, compartir aquest sentiment.
ResponEliminaUna rúbrica excel·lent per aquesta veu prodigiosa.
ResponEliminaSalutacions.
estimar sabent que tot s'acaba..però sense voler-ho saber..
ResponEliminapreciós Montse!
és la benzina que alimenta el nostre cos a bategar....que no falti
ResponEliminaBell, trist, bonic, Montse.
ResponEliminaNo podem perdre ni un minut!
ResponEliminaEstimar és el motor de la vida, tot i que a vegades ens oblidem de posar-hi l'oli que li cal.
ResponElimina