dimecres, 29 de juny del 2011

HOME DE VITRUVI



Avui he somiat que era ocell
i sortia volant d'aquesta gàbia.
Quan m'he despertat,
he topat amb els meus límits.

Publicat per montse a 14:11
Etiquetes de comentaris:

15 comentaris:

  1. Carme Rosanas29 de juny del 2011, a les 14:35

    Pobret, ara em fa com peneta... vinga a intentar volar!

    per això es mou tant cames i braços, oi?

    Molt bon relat, Montse!

    ResponElimina
  2. Sergi29 de juny del 2011, a les 15:04

    Conèixer els propis límits està bé, però aquest pobre d'aquí no surt.

    ResponElimina
  3. Pere29 de juny del 2011, a les 15:06

    La quadratura del cercle no té solució, per això aquest home empresonat dins d'aquest quadrat circular ha decidit ser perfecte, sense llibertat, com els estoics ... però perfecte.

    Bona tarda Montse.

    ResponElimina
  4. Garbí2429 de juny del 2011, a les 18:54

    pobre home...en deu estar fart d'estar aquí....després de tants anys

    ResponElimina
  5. El porquet29 de juny del 2011, a les 19:23

    Cony de límits que ens tallen les ales!

    ResponElimina
  6. jpmerch29 de juny del 2011, a les 21:07

    Els imperfectes estem tan lluny d'aquests límits que tenim l'avantatge de que mai topem amb ells.

    ResponElimina
  7. Elfreelang29 de juny del 2011, a les 21:15

    Molt bo! i ai que no em surt... m'ha agradat molt montse!

    ResponElimina
  8. Jordi Policarp - Els llibres del celler29 de juny del 2011, a les 21:50

    La perfecció existeix.
    És tan o més assumible, segons el nivell del que considerem nosaltres mateixos el què és perfecte i el què és imperfecte.
    Diria que aquest concepte la hauriem de decidir singularment, personalment i no col·lectivament, no? (hehehe)

    ResponElimina
  9. Vicicle29 de juny del 2011, a les 22:44

    Els somnis no sempre ens alliberen de nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  10. Assumpta29 de juny del 2011, a les 23:55

    Ai, pobre... no pot superar els seus límits!!

    Molt ben trobat :-)

    ResponElimina
  11. Quadern de mots30 de juny del 2011, a les 8:30

    Cadascú té els seus límits, que en certa manera són la seva perfecció. Bon relat,

    ResponElimina
  12. lolita lagarto30 de juny del 2011, a les 10:21

    excepcional!
    m'ha encantat!

    ResponElimina
  13. lisebe30 de juny del 2011, a les 11:23

    Es molt bó coneixer els propis limits oi?

    M'agrat Montse

    Una abraçada

    ResponElimina
  14. Rafel30 de juny del 2011, a les 18:31

    Ganes de volar, coneixement dels nostres límits: bona combinació.

    ResponElimina
  15. McAbeu30 de juny del 2011, a les 20:26

    Els límits hi són però tampoc està malament somniar que no. :-))

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)