"La poesia d'Estellés és dialecte, expressió col.loquial, vòmit de llengua, triomf de la paraula directa i sense enganys, narrativitat, conversa d'amics o monòleg llarg i contradictori, paròdia, reflexió sobre ell mateix i sobre el seu poble o sobre tots els aspectes possibles de la realitat immediata; són les petites coses i els neguits quotidians, tot allò que podríem definit com les preocupacions diàries de l'home normal i corrent."
L'Estellés és la sal de la terra... D'aquesta nostra humil i dissortada pàtria... Fa uns dies commemoràvem l'aniversari de la mort de l'Ovidi... Quins homenots!!! El seu esperit de combat sempre estarà amb tots nosaltres. Salut!!!
un poeta gran, defenssor de lo que altres arrabasen... Crec que hi tinc alguna grabació recitat meu... si la trobo la penjaré. // he possat les teves paraules acompanyant els meus records d'infant en el temps de les cireres. Anton.
Bon video. Bon record.
ResponEliminaFins aviat
Acabo de llegir aquest comentari:
ResponElimina"La poesia d'Estellés és dialecte, expressió col.loquial, vòmit de llengua, triomf de la paraula directa i sense enganys, narrativitat, conversa d'amics o monòleg llarg i contradictori, paròdia, reflexió sobre ell mateix i sobre el seu poble o sobre tots els aspectes possibles de la realitat immediata; són les petites coses i els neguits quotidians, tot allò que podríem definit com les preocupacions diàries de l'home normal i corrent."
Bon dia Montse.
Ooh quin greu! me n'acabo d'assabentar ara en llegir-te!
ResponEliminaJo tampoc ho sabia...
ResponEliminaBon diumenge, Montse!
Gràcies, Montse, moltíssimes gràcies.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'Estellés és la sal de la terra... D'aquesta nostra humil i dissortada pàtria... Fa uns dies commemoràvem l'aniversari de la mort de l'Ovidi...
ResponEliminaQuins homenots!!!
El seu esperit de combat sempre estarà amb tots nosaltres.
Salut!!!
Bon record... no ho sabia..
ResponEliminaBona tarda Montse.
He amat la Mort perquè ella m'ha fet amar molt més.
ResponEliminaMerescut homenatge.
jo tampoc ho sabia.
ResponEliminaUn homenatge molt bonic
Molt bon homenatge amb la veu de l'Ovidi i la guitarra d'en Toti.
ResponEliminaMolt bon recordatori! Gràcies.
ResponEliminaJo he vist dos cops la teatralització de Coral Romput al Teatre Lliure de Barcelona.
Em va encantar!
un poeta gran, defenssor de lo que altres arrabasen... Crec que hi tinc alguna grabació recitat meu...
ResponEliminasi la trobo la penjaré. // he possat les teves paraules acompanyant els meus records d'infant en el temps de les cireres. Anton.
Hola! Necesitaria el teu email pel tema "Blogs, roses i llibres". Me'l passes?
ResponEliminaUn bonic homenatge!
ResponElimina