dimarts, 22 de març del 2011

CARNAVAL

Nit de passió i disbauxa, amagats darrera la màscara, dos cossos es topen cara a cara i passen tota la nit ballant junts, sense dir-se res, preservant el seu anonimat, desinhibits sota un toc misteriosos.
Comença a fer-se de dia, s'acaba la nit i la festa, arriba l'hora de l'adéu.
Ella, Isis, torna a casa seva, la dels desitjos carnals i deixa la disfressa sobre la taula, no l'importa que tothom la vegi.
Ell, Osiris, entra a casa seva, la de la meditació i dejuni propi de la quaresma i guarda la màscara per què no la vegi ningú.

Publicat per montse a 11:35
Etiquetes de comentaris:

15 comentaris:

  1. Elfreelang22 de març del 2011, a les 11:52

    Magnific carnaval amb regust d'aigua del Nil

    ResponElimina
  2. Pilar22 de març del 2011, a les 12:05

    Coneixes la llegenda de isis i Osiris helenitzada per Plutarco?
    Me n'has fet pensar.
    Mític ball de màscares el teu.

    ResponElimina
  3. Garbí2422 de març del 2011, a les 12:31

    La gent es com és quan cauen les màscares....tots queden amb l'ànsia de que alguna cosa ha faltat.

    ResponElimina
  4. Pere22 de març del 2011, a les 13:16

    Els reprimits sempre s'amaguen ...

    Bon dia Montse:)

    ResponElimina
  5. Patricia 22 de març del 2011, a les 15:47

    Els oposats es complementen ^_^

    ResponElimina
  6. Sergi22 de març del 2011, a les 17:01

    Amb una màscara tots podem ser iguals, per més diferents que siguem darrere d'aquesta. Una bona metàfora del que poden ser els blogs, no?

    ResponElimina
  7. Carme Rosanas22 de març del 2011, a les 20:23

    Quina història de Carnaval més autèntica i mítica.

    És una bona metàfora, no sé si dels blogs o de tantes coses!

    Els blogs poden ser una màscara, o precisament un espai on treure-se-la... segons com t'ho miris.

    ResponElimina
  8. rits22 de març del 2011, a les 22:18

    molt bona!

    hi ha qui es posa màscares no tan elegants com aquestes per amagar-se.

    ResponElimina
  9. El porquet22 de març del 2011, a les 23:38

    Tot sovint, quan la gent surt disbauxada a la nit, també es posa màscares per intentar semblar el que realment no és.

    ResponElimina
  10. Quadern de mots23 de març del 2011, a les 8:52

    Hola, tots portem una màscara d'una manera o d’una altra. Tots tenim la necessitat de deixar-nos anar, encara que sigui d'amagat.
    Fins aviat

    ResponElimina
  11. magazine.cat23 de març del 2011, a les 22:07

    Darrere una mascara la gent es sent més protegida

    ResponElimina
  12. kweilan24 de març del 2011, a les 23:07

    Bon relat amb moltes interpretacions. El tema de les màscares dóna per molt.

    ResponElimina
  13. McAbeu26 de març del 2011, a les 9:23

    La mateixa màscara però a sota hi ha persones ben diferents. Bon relat!!

    ResponElimina
  14. jpmerch29 de març del 2011, a les 12:34

    Potser tornen a trobar-se, però sospite que sempre serà sota les màscares.
    Bona història.

    ResponElimina
  15. rebaixes29 de març del 2011, a les 18:17

    un relat com un quadre ben pintat, sugerent dins de poques paraules. Anton

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)