dimarts, 15 de març del 2011

BIVAC


-M'agradaria ser gran per poder fer el què volgués.
-Jo desitjaria que el temps s'aturés i quedar-me aquí totes les nits al ras, contemplant els estels.
-Per què no t'agrada fer-te gran?
-Doncs, perquè quan deixem de ser nens, mai hi ha prou temps per fer bivac.

9 comentaris:

  1. Enyorats bivacs, temps era temps.
    Fins aviat

    ResponElimina
  2. Un bon apunt d'una situació enyorada, acompanyada d'un dibuix molt bonic.
    Salut.

    ResponElimina
  3. Jo no he estat mai molt amant dels bivacs... a on hi hagi una bona cabana de pastors!

    ResponElimina
  4. Sempre hem d'intentar trobar un raconet on no ser-ho de gran, oi?

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Jo quan era (més) joveneta (jeje) sí que feia bivac i que bé que m'ho passava! Quins temps, eh?
    És molt tendre el teu post a més de tenir raó...
    Que tinguis una bona setmana, Montse!

    ResponElimina
  6. és moolt trist però ara fer bivac ja no és ni segur....per el que fa al temps encara el podriem trobar

    ResponElimina
  7. Tenen raó... a saber els anys que fa que no faig bivac!

    ResponElimina
  8. val, bivacs però quan no plogui! recordo un dalt de Monte toro a Menorca els estels com a sostre!

    ResponElimina