dimarts, 15 de març del 2011

BIVAC


-M'agradaria ser gran per poder fer el què volgués.
-Jo desitjaria que el temps s'aturés i quedar-me aquí totes les nits al ras, contemplant els estels.
-Per què no t'agrada fer-te gran?
-Doncs, perquè quan deixem de ser nens, mai hi ha prou temps per fer bivac.

Publicat per montse a 15:05
Etiquetes de comentaris:

9 comentaris:

  1. Quadern de mots15 de març del 2011, a les 15:47

    Enyorats bivacs, temps era temps.
    Fins aviat

    ResponElimina
  2. Alberich15 de març del 2011, a les 16:07

    Un bon apunt d'una situació enyorada, acompanyada d'un dibuix molt bonic.
    Salut.

    ResponElimina
  3. El porquet15 de març del 2011, a les 17:21

    Jo no he estat mai molt amant dels bivacs... a on hi hagi una bona cabana de pastors!

    ResponElimina
  4. sànset i utnoa15 de març del 2011, a les 20:12

    Sempre hem d'intentar trobar un raconet on no ser-ho de gran, oi?

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Guspira15 de març del 2011, a les 20:17

    Jo quan era (més) joveneta (jeje) sí que feia bivac i que bé que m'ho passava! Quins temps, eh?
    És molt tendre el teu post a més de tenir raó...
    Que tinguis una bona setmana, Montse!

    ResponElimina
  6. Garbí2415 de març del 2011, a les 21:32

    és moolt trist però ara fer bivac ja no és ni segur....per el que fa al temps encara el podriem trobar

    ResponElimina
  7. Carme Rosanas16 de març del 2011, a les 0:11

    Tenen raó... a saber els anys que fa que no faig bivac!

    ResponElimina
  8. Elfreelang16 de març del 2011, a les 1:05

    val, bivacs però quan no plogui! recordo un dalt de Monte toro a Menorca els estels com a sostre!

    ResponElimina
  9. jomateixa18 de març del 2011, a les 12:36

    molt dolç

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)