LA CARA DE BARCELONA

Avui he sortit al carrer i he vist tot de rètols cridaners que es referien a mi. Per què han orquestrat tota aquesta campanya sense consultar el meu parer ? Només em queda, fer una queixa al defensor del poble, pel meu dret a decidir.

Ja fa força anys que habito en aquest lloc, on he viscut moments dolços i algun que altre aldarull que ens ha deixat a tots malparats. De tot aquest desori, me n'he sabut sortir, gràcies a la meva filosofia de vida que prové de l'aprenentatge dels avantpassats, foren ells que m'ensenyaren a no estirar més el braç que la màniga. Així, en èpoques magres, la consigna era, reciclar i tenir cura d'una bona neteja, ja que no podíem estrenar res. També aprengué a tenir sempre la casa oberta per a tothom i convidar als visitants amb productes de la terra.

Ja sé que han passat molts anys i ara tot ha canviat, ens hem adaptat a la moda de talons alts, vinguda de l'altra banda de l'Atlàntic i al color vermell vingut de París amb aire revolucionari. S'ha de saber renovar el vestuari, però hem de fer tot el possible per què no desaparegui ni el mocador de farcell ni les vigatanes.

Llavors, no entenc aquest dèria que teniu tots plegats a escampar per tot arreu, que em posi GUAPA. Ja n'hi ha prou, deixeu-me lluir el meu rostre ple d'arrugues, per poder visualitzar el pas del temps.