dilluns, 29 de novembre del 2010

TOT UN CAMÍ DE FESTEIG


Són joves i s'agraden,
ulls seductors i llavís excitants,
es busquen pels racons,
fent-se mil petons,
amb el joc en tenen prou
per festejar.

Són adults i s'esforcen,
pell amarada de suor,
després de la jornada de treball,
enduts per l'alè potent del desig,
aprofiten instants i moments
per festejar.

Són vells i s'ajuden,
en el què fer diari,
dia rere dia,
esperen pacients,
fins aclucar els ulls
per festejar.


Aquest juliol des d'Itineràncies Poètiques vaig fer aquest poema pensant en els meus pares. Ara aquest camí s'ha trencat, ahir ens va deixar el pare.

19 comentaris:

  1. Montse, una sentida abraçada des del sud amb el meu condol. Ànims.

    ResponElimina
  2. El meu condol, sé el que es!! una abraçada molt forta Montse i molts ànims.

    ResponElimina
  3. Espero que t'arribi una abraçada, ni que sigui virtual, per a tots.

    ResponElimina
  4. T'envio el meu condol. Aquesta buidor que resta, és un dels peatges més cars d’aquesta vida. Ho sento molt!.

    ResponElimina
  5. Una forta abraçada, sap greu. No estiguis trista...ell no ho voldria. Ánims!!!

    ResponElimina
  6. Una abraçada. No és fàcil posar les paraules, però hi has arribat amb el record del festeig poètic.

    ResponElimina
  7. Una forta abraçada si et serveix...no sé què més puc dir-te...el poema és preciós...ànims

    ResponElimina
  8. Una abraçada amb tota la tendresa del món. Els que us quedeu aquí feu que no s'aturi el festeig.

    ResponElimina
  9. Ni tota la foscor del món, pot apagar la llum del record dels que ens estimem.

    Una abraçada i molta força Montse.

    ResponElimina
  10. Carai, MONTSE. Quina mala notícia. Ho sento molt. Un fort petó. La dedicatòria és molt bonica. Fins aviat.

    ResponElimina
  11. Em sap molt de greu, Montse, jo també he perdut recienment el meu pare. Li dedicaré aviat una historia al meu blog. Per cert, molt bona la frase: "Está prohibido decir te quiero..." M´ha encantat. Una abraçada. Borgo.

    ResponElimina
  12. Una forta abraçada per donar-vos ànims.

    ResponElimina
  13. Viure també és que els persones que estimem emprenen el camí fins el gran horitzó...El meu se'n va anar per la força de la mort fa més de tres dècades, però el seu record el tinc arrelat en mi, encara en degusto el seu fruit.

    Des del far una abraçada amb l'eco de la companyia.
    onatge

    ResponElimina
  14. Gràcies a tothom, per acompanyar-me.

    ResponElimina