dilluns, 29 de novembre del 2010

TOT UN CAMÍ DE FESTEIG


Són joves i s'agraden,
ulls seductors i llavís excitants,
es busquen pels racons,
fent-se mil petons,
amb el joc en tenen prou
per festejar.

Són adults i s'esforcen,
pell amarada de suor,
després de la jornada de treball,
enduts per l'alè potent del desig,
aprofiten instants i moments
per festejar.

Són vells i s'ajuden,
en el què fer diari,
dia rere dia,
esperen pacients,
fins aclucar els ulls
per festejar.


Aquest juliol des d'Itineràncies Poètiques vaig fer aquest poema pensant en els meus pares. Ara aquest camí s'ha trencat, ahir ens va deixar el pare.

Publicat per montse a 10:19
Etiquetes de comentaris:

19 comentaris:

  1. Vicicle29 de novembre del 2010, a les 10:47

    Montse, una sentida abraçada des del sud amb el meu condol. Ànims.

    ResponElimina
  2. lisebe29 de novembre del 2010, a les 11:39

    El meu condol, sé el que es!! una abraçada molt forta Montse i molts ànims.

    ResponElimina
  3. Clidice29 de novembre del 2010, a les 11:58

    Espero que t'arribi una abraçada, ni que sigui virtual, per a tots.

    ResponElimina
  4. Filadora29 de novembre del 2010, a les 11:59

    Ho sento molt.

    ResponElimina
  5. ◊ dissident ◊29 de novembre del 2010, a les 13:24

    Què es pot dir en aquests moments?

    Ànims.

    ResponElimina
  6. lolita lagarto29 de novembre del 2010, a les 15:56

    .. una abraçada, ho sento..

    ResponElimina
  7. Alberich29 de novembre del 2010, a les 18:19

    T'envio el meu condol. Aquesta buidor que resta, és un dels peatges més cars d’aquesta vida. Ho sento molt!.

    ResponElimina
  8. Garbí2429 de novembre del 2010, a les 22:13

    Una forta abraçada, sap greu. No estiguis trista...ell no ho voldria. Ánims!!!

    ResponElimina
  9. Carme Rosanas29 de novembre del 2010, a les 22:35

    Una abraçada, Montse! Molt forta!

    ResponElimina
  10. Rafel29 de novembre del 2010, a les 22:59

    Una abraçada. No és fàcil posar les paraules, però hi has arribat amb el record del festeig poètic.

    ResponElimina
  11. Elfreelang29 de novembre del 2010, a les 23:15

    Una forta abraçada si et serveix...no sé què més puc dir-te...el poema és preciós...ànims

    ResponElimina
  12. El porquet30 de novembre del 2010, a les 15:53

    Una abraçada amb tota la tendresa del món. Els que us quedeu aquí feu que no s'aturi el festeig.

    ResponElimina
  13. rits30 de novembre del 2010, a les 23:51

    fan camí plegats!!! molt bonic!!

    ResponElimina
  14. Montse1 de desembre del 2010, a les 0:36

    Ni tota la foscor del món, pot apagar la llum del record dels que ens estimem.

    Una abraçada i molta força Montse.

    ResponElimina
  15. Jordicine2 de desembre del 2010, a les 20:00

    Carai, MONTSE. Quina mala notícia. Ho sento molt. Un fort petó. La dedicatòria és molt bonica. Fins aviat.

    ResponElimina
  16. miquel zueras4 de desembre del 2010, a les 11:07

    Em sap molt de greu, Montse, jo també he perdut recienment el meu pare. Li dedicaré aviat una historia al meu blog. Per cert, molt bona la frase: "Está prohibido decir te quiero..." M´ha encantat. Una abraçada. Borgo.

    ResponElimina
  17. Ferran Porta4 de desembre del 2010, a les 11:27

    Una forta abraçada per donar-vos ànims.

    ResponElimina
  18. onatge6 de desembre del 2010, a les 17:10

    Viure també és que els persones que estimem emprenen el camí fins el gran horitzó...El meu se'n va anar per la força de la mort fa més de tres dècades, però el seu record el tinc arrelat en mi, encara en degusto el seu fruit.

    Des del far una abraçada amb l'eco de la companyia.
    onatge

    ResponElimina
  19. montse8 de desembre del 2010, a les 11:44

    Gràcies a tothom, per acompanyar-me.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)