des de aquest espai infinit
on tots els vents ressonen,
enmig d'aquesta natura despullada
L'home s'hi troba sol,
perdut, aprop dels núvols,
escolta el silenci,
que parla i fa vibrar.
Aquenis
Fa 12 hores
dilluns, 1 de novembre del 2010
ESCOLTAR EL SILENCI
des de aquest espai infinit
on tots els vents ressonen,
enmig d'aquesta natura despullada
L'home s'hi troba sol,
perdut, aprop dels núvols,
escolta el silenci,
que parla i fa vibrar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.JPG)
.JPG)
He escoltat aquest silenci
ResponEliminaaquest silenci m'ha parlat
i m'ha dit que aquest teus versos són bons dins l'espai infinit
Mentre més amunt pugem més petits som.
ResponEliminaBon poema per escoltar-lo en el silenci
El meu silenci
ResponEliminano calla dalt del cim...
Em diu el petit que soc
estan callat..
Quan la boira cara besa
i jo encantat
en la magnificència
de la immensitat...
............ Anton.
Massa poc sovint escoltem els nostres silencis. Diem que ens falta temps.
ResponEliminael silenci és l'únic que diu alguna cosa interessant
ResponEliminaestic bé amb ell, especialment vora els núvols..
El sielnci també parla... I l'home sovint es troba sol perquè no escolta el seu silenci i no dialoga amb ell...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
I ens omple d'orgull per haver-ho aconseguit.
ResponEliminaEl silenci s'escolta amb crits sords i emotius...
ResponEliminaPrecios!!
... i el soroll del silencia és tan bonic...
ResponEliminaQuantes coses ens diu el silenci!
ResponEliminaQuina sensació, oi?
ResponEliminaAllà dalt, tot sol ... i el món lluny, allà baix, petit, intranscendent.
Sembla que el temps s'atura.
Bona tarda Montse.
Silenci dels cims
ResponEliminasempre nou
ens retrobem en ell
revivim en ell.
Un silenci que parla: una personificació i ixymoron al mateix temps. Doble recurs estilístic que ens transporta al cim de l'espai infinit.
ResponEliminaMolt bonic!!!
El silenci que quan es va a buscar s'escolta per dins, per fora i ho traspassa tot. Un silenci acollidor, de pau. Jo d'aquesta mena els anomeno silencis no solitaris, dels que ens parlen i parlen!
ResponEliminaM'ha agradat escoltar-lo!
Ara, aqui al meu costat, tinc el silenci de la nit. No és el mateix, però també és dels bonics...
Arribar al cim, un orgull!
ResponEliminaEnvoltat de núvols, de natura, de vents, amb el seu silenci tan plé de significats. Qué bonic!!
Què teniu muntanyes, que m'agradeu tant?
ResponEliminaEscoltar és important, cada cop es fa menys, crec jo. Escoltar-nos nosaltres i escoltar als altres. Un petó, MONTSE.
ResponEliminaMOntse,
ResponEliminaem sembla que tinc malament el teu gamil. Me'l tornes a dir?