dilluns, 1 de novembre del 2010

ESCOLTAR EL SILENCI

Hem fet el cim,
des de aquest espai infinit
on tots els vents ressonen,
enmig d'aquesta natura despullada
L'home s'hi troba sol,
perdut, aprop dels núvols,
escolta el silenci,
que parla i fa vibrar.

18 comentaris:

  1. He escoltat aquest silenci
    aquest silenci m'ha parlat
    i m'ha dit que aquest teus versos són bons dins l'espai infinit

    ResponElimina
  2. Mentre més amunt pugem més petits som.
    Bon poema per escoltar-lo en el silenci

    ResponElimina
  3. El meu silenci
    no calla dalt del cim...
    Em diu el petit que soc
    estan callat..
    Quan la boira cara besa
    i jo encantat
    en la magnificència
    de la immensitat...
    ............ Anton.

    ResponElimina
  4. Massa poc sovint escoltem els nostres silencis. Diem que ens falta temps.

    ResponElimina
  5. el silenci és l'únic que diu alguna cosa interessant
    estic bé amb ell, especialment vora els núvols..

    ResponElimina
  6. El sielnci també parla... I l'home sovint es troba sol perquè no escolta el seu silenci i no dialoga amb ell...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  7. I ens omple d'orgull per haver-ho aconseguit.

    ResponElimina
  8. El silenci s'escolta amb crits sords i emotius...

    Precios!!

    ResponElimina
  9. ... i el soroll del silencia és tan bonic...

    ResponElimina
  10. Quina sensació, oi?
    Allà dalt, tot sol ... i el món lluny, allà baix, petit, intranscendent.
    Sembla que el temps s'atura.

    Bona tarda Montse.

    ResponElimina
  11. Silenci dels cims
    sempre nou
    ens retrobem en ell
    revivim en ell.

    ResponElimina
  12. Un silenci que parla: una personificació i ixymoron al mateix temps. Doble recurs estilístic que ens transporta al cim de l'espai infinit.

    Molt bonic!!!

    ResponElimina
  13. El silenci que quan es va a buscar s'escolta per dins, per fora i ho traspassa tot. Un silenci acollidor, de pau. Jo d'aquesta mena els anomeno silencis no solitaris, dels que ens parlen i parlen!
    M'ha agradat escoltar-lo!
    Ara, aqui al meu costat, tinc el silenci de la nit. No és el mateix, però també és dels bonics...

    ResponElimina
  14. Arribar al cim, un orgull!
    Envoltat de núvols, de natura, de vents, amb el seu silenci tan plé de significats. Qué bonic!!

    ResponElimina
  15. Què teniu muntanyes, que m'agradeu tant?

    ResponElimina
  16. Escoltar és important, cada cop es fa menys, crec jo. Escoltar-nos nosaltres i escoltar als altres. Un petó, MONTSE.

    ResponElimina
  17. MOntse,
    em sembla que tinc malament el teu gamil. Me'l tornes a dir?

    ResponElimina