dilluns, 8 de novembre del 2010

DUES MIRADES

Davant del mirall,
dues mirades
vellesa i joventut.
Ahir i demà
reflectits en la mirada
que els parla.
Ahir, era com tu.
Demà, seràs com jo.

14 comentaris:

  1. Un poema extraordinari. Dues mirades de bellesa sublim, no és el temps, és l'esperit.

    ResponElimina
  2. el que hem de copsar és el que passa entre el ahir i el demà.

    ResponElimina
  3. Com costa de veure i recordar com érem ahir i sobretot com serem demà... costa, costa...

    A mi recordar em costa poc, pe`ro imaginar-me vella si que em costa i això que ja m'hi vaig apropant...

    Un bon poema, Montse i gràcies per triar un dibuix meu! Petonets, guapa!

    ResponElimina
  4. Un bonic poema, que et posa en la evidència de l'ahir i la incertesa del demà.

    ResponElimina
  5. Certament, mirar-se al mirall, a voltes fa certa por... el molt cabrit no amaga cap dels estralls que els anys et van deixant al rostre i a la mirada.

    Bonic poema i genial dibuix Carme, de veritat, el primer que m'ha cridat l'atenció del post ha estat el teu dibuix!

    ResponElimina
  6. Genial! poesia filosòfica! m0ha agradat molt aquest tu i jo ahir i demà felicitats!

    ResponElimina
  7. Dues mirades imprescindibles. Encara que pel camí quedi algun mirall trencat.

    ResponElimina
  8. la mirada sempre serà la mateixa no?

    MAGNÍFIC POEMA MONTSE!!!!!!

    ResponElimina
  9. Em recorda:

    Des dels teus ulls de noia
    un noi em mira,(...)

    escrit per Margarit a la seva "Edat roja".

    A mi també m'ha agradat molt.

    ResponElimina
  10. Delicat, però cru, perque és ben cert que així serà...

    ResponElimina
  11. Però els ulls, la mirada... és igual, la mateixa.
    Amb arrugues o menys, seguim essent els petits grans vells.
    Què més dóna! La qúestió és veure'ns drets i desperts.
    Bonic poema, Montse. Fa pensar...

    ResponElimina