dues mirades
vellesa i joventut.
Ahir i demà
reflectits en la mirada
que els parla.
Ahir, era com tu.
Demà, seràs com jo.
Ensenya pota
Fa 18 hores
dilluns, 8 de novembre del 2010
DUES MIRADES
dues mirades
vellesa i joventut.
Ahir i demà
reflectits en la mirada
que els parla.
Ahir, era com tu.
Demà, seràs com jo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.JPG)
.JPG)
Un poema extraordinari. Dues mirades de bellesa sublim, no és el temps, és l'esperit.
ResponEliminael que hem de copsar és el que passa entre el ahir i el demà.
ResponEliminaCom costa de veure i recordar com érem ahir i sobretot com serem demà... costa, costa...
ResponEliminaA mi recordar em costa poc, pe`ro imaginar-me vella si que em costa i això que ja m'hi vaig apropant...
Un bon poema, Montse i gràcies per triar un dibuix meu! Petonets, guapa!
Un bonic poema, que et posa en la evidència de l'ahir i la incertesa del demà.
ResponEliminaCertament, mirar-se al mirall, a voltes fa certa por... el molt cabrit no amaga cap dels estralls que els anys et van deixant al rostre i a la mirada.
ResponEliminaBonic poema i genial dibuix Carme, de veritat, el primer que m'ha cridat l'atenció del post ha estat el teu dibuix!
Genial! poesia filosòfica! m0ha agradat molt aquest tu i jo ahir i demà felicitats!
ResponEliminaDues mirades imprescindibles. Encara que pel camí quedi algun mirall trencat.
ResponEliminai no es pot ni canviar i defugir!
ResponEliminala mirada sempre serà la mateixa no?
ResponEliminaMAGNÍFIC POEMA MONTSE!!!!!!
Em recorda:
ResponEliminaDes dels teus ulls de noia
un noi em mira,(...)
escrit per Margarit a la seva "Edat roja".
A mi també m'ha agradat molt.
Delicat i íntim, preciós.
ResponEliminaDelicat, però cru, perque és ben cert que així serà...
ResponEliminaJo espero que millor que jo!
ResponEliminaPerò els ulls, la mirada... és igual, la mateixa.
ResponEliminaAmb arrugues o menys, seguim essent els petits grans vells.
Què més dóna! La qúestió és veure'ns drets i desperts.
Bonic poema, Montse. Fa pensar...