dimecres, 6 d’octubre del 2010

UNA PLATGETA DE CÒDOLS

Com exploradors intrèpids, ens hem atrevit a endinsar-nos en aquest lloc inaccessible i franquejar aquesta barrera plena d'esbarzers.
Per fi hem arribat i ara restem aquí expectants de veure aquesta natura plena de vida, mentre reposem sota l'ombra d'aquests grans verns.
De tant en tant ens capbussem dins del toll d'aigua freda i ens sentim intrusos, envoltats d'ocells, papallones, peixos, libel·lules.

9 comentaris:

  1. És cert que moltes vegades, en llocs com els descrits ací ens sentim intrusos i moltes vegades culpables per veure'ls maltractats per la nostra irresponsable presència.

    Salut!

    ResponElimina
  2. Hem marcat tantes diferències entre la natura i nosaltres que ens pareix impossible pensar que també nosaltres formem-hi part, sobretot quan la gaudim.

    Gaudeix l'ocell
    la branca i el fruit.
    L'arbre fa joiosa
    sang del humus.
    L'aigua, de la pendent,
    se'n alegra caient.
    I l'home s'amoïna
    pel plaer del cant,
    l'aixopluc de l'ombra
    o el retrobament del bany.

    ResponElimina
  3. Intrusos o no gaudim intensament en un lloc així. Una passada.

    Gràcies, Montse

    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. quina sensació de llibertat que despren el teu relat!!! preciós haver arribat a aquests indrets i gaudir-los.

    ResponElimina
  5. Quina sensació de tranquil.litat i de plaer... em demano un trosset de platgeta..

    Realment preciós..!

    Petonets

    ResponElimina
  6. Ja va bé de tant en tant sentir-nos intrusos. Massa que obliguem a tot el que belluga a tocar el dos del seu hàbitat.

    *Sànset*

    ResponElimina
  7. vec el sentiment aquest de sentir-se intrús com un respecte molt gran cap a la natura...
    molt bo!
    gràcies per participar a la cadena !!!
    salut!!!

    ResponElimina
  8. Una descripció perfecta.
    Ja escolto el soroll de l'aigua i veig una libelula planejant arran de terra.

    Bona nit Montse.

    ResponElimina