fileres de persones,
fent llargs recorreguts
en busca de menjar.
Transhumants, desplaçant-se
a la tendresa vegetal de la muntanya.
Immigrants, movent-se
sota el cel suburbà de la ciutat.
dissabte, 9 d’octubre del 2010
TRANSHUMANTS
fileres de persones,
fent llargs recorreguts
en busca de menjar.
Transhumants, desplaçant-se
a la tendresa vegetal de la muntanya.
Immigrants, movent-se
sota el cel suburbà de la ciutat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.JPG)
.JPG)
No sé perquè però trobo un rerefons un pèl inquietant a aquest poema....espero que almenys conservem la tendresa vegetal de la muntanya! salut!
ResponEliminaJa és prou difícil deixar enrere tot el que ha sigut la teva vida i cercar el somni en un altre lloc que creies pròsper. Per què un cop has arribat trobes que et tracten com si fossis un membre d'un ramat? Què passa quan el somni és un malsón i la fam s'apodera de tu, perquè no era el que pensaves?
ResponEliminaLa transhumància era quelcom comú en altres èpoques, però era una estació de pas, no un laberint.
Transhumancia obligada.....
ResponEliminaTrista existència la d'aquells que es veuen obligats a la transhumancia
ResponEliminaAquest és un dels motius pels quals prefereixo el "ruris".
ResponElimina*Sànset*
El recordo, el recordo, impactant fins i tot rellegint.
ResponEliminaTrobo que feu bé (tots els que ho heu fet) de repescar Itineràncies poètiques... aquí es poden gaudir millor. ALLÀ tot va tant apassionadament i tan ràpid!