dijous, 22 de juliol de 2010

ME'N VAIG

Se'n va i deixa de penyora les sabates,
aquestes soles gastades
i acabades com la vida
són l'essència del record
i dels carrers que han trepitjat.
Les guardo en un racó,
per vèncer aquesta soledat
i mantenir-te viu
sense poder besar-te.

5 comentaris:

  1. De vegades cal posar mitges soles....per continuar caminant

    ResponElimina
  2. Bon poema! bona imatge guardar les sabates per a guardar els records del camins

    ResponElimina
  3. Realment preciósss!!!! i la imatge perfecte.

    Petonets maca

    ResponElimina
  4. Jo, en aquest cas, aniria al sabater, a veure si hi pot fer alguna cosa...

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Unes sabates sense peus...
    Un camí sense companyia.
    Un record que és un
    quadre a la paret,
    però només veus el CLAU...

    De vegades només
    ens queda el record...

    Esdevenim lliure
    però amb les baules
    d'un temps passat...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina