dimarts, 20 de juliol de 2010

ANAR I TORNAR

Aquest nen es manté dret, gràcies a la seva maneta fermada a la cadira.
S'ho pensa una mica abans de deixar-se anar, per iniciar el seu primer pas,  pel camí de la vida.

Desprès d'un munt d'anys d'aquesta llarga passejada, torna al mateix lloc, arrossegant les cames i amb la seva mangala inseparable.
Allí resta la cadira buida,  s'hi asseu sense demanar permís.
Tot descansant, pensa en l'anada i la tornada.

13 comentaris:

  1. Un relat de bandera. Amarg però de bandera.

    ResponElimina
  2. Que sigui valent i que camini endavant. Només així es creix i es fa una persona.

    ResponElimina
  3. Ha de deixar-se anar per poder crèixer, fer la seva, encara que comporti els seus riscos.

    ResponElimina
  4. Alfa i omega, principi i final, has fet el relat sintètic de la vida! Molt bo!

    ResponElimina
  5. I ha tingut sort de poder fer un llarg recorregut

    ResponElimina
  6. M'ha sorprès el teu conte. De fet gairebé totes les històries ho fan, només hi veia el que hi he vist fins al moment que us llegeixo.

    Salut.

    ResponElimina
  7. Un conte que m'agradat i em deixa espai per pensar i refklexionar.

    ResponElimina
  8. I com s’assemblen i que diferents que són.

    M’ha agradat el teu relat!

    *Sànset*

    ResponElimina
  9. Camins que s'esvaeixen en el record.

    ResponElimina
  10. Em fa l'efecte que aquest nen sap on va perquè sap d'on ve.

    ResponElimina
  11. Un mateix punt de partida i arribada per tota l'experiència vital. Inquietant. ^_^

    ResponElimina