dimarts, 20 de juliol del 2010

ANAR I TORNAR

Aquest nen es manté dret, gràcies a la seva maneta fermada a la cadira.
S'ho pensa una mica abans de deixar-se anar, per iniciar el seu primer pas,  pel camí de la vida.

Desprès d'un munt d'anys d'aquesta llarga passejada, torna al mateix lloc, arrossegant les cames i amb la seva mangala inseparable.
Allí resta la cadira buida,  s'hi asseu sense demanar permís.
Tot descansant, pensa en l'anada i la tornada.

Publicat per montse a 16:07
Etiquetes de comentaris:

13 comentaris:

  1. òscar20 de juliol del 2010, a les 16:09

    Un relat de bandera. Amarg però de bandera.

    ResponElimina
  2. Anònim20 de juliol del 2010, a les 17:21

    Que sigui valent i que camini endavant. Només així es creix i es fa una persona.

    ResponElimina
  3. Nat20 de juliol del 2010, a les 17:38

    Ha de deixar-se anar per poder crèixer, fer la seva, encara que comporti els seus riscos.

    ResponElimina
  4. Jesús M. Tibau20 de juliol del 2010, a les 18:56

    sempre estem agafats a alguna cadira

    ResponElimina
  5. Elfreelang20 de juliol del 2010, a les 19:56

    Alfa i omega, principi i final, has fet el relat sintètic de la vida! Molt bo!

    ResponElimina
  6. Garbí2420 de juliol del 2010, a les 21:01

    I ha tingut sort de poder fer un llarg recorregut

    ResponElimina
  7. Helena Bonals20 de juliol del 2010, a les 21:59

    M'ha sorprès el teu conte. De fet gairebé totes les històries ho fan, només hi veia el que hi he vist fins al moment que us llegeixo.

    Salut.

    ResponElimina
  8. GURMET20 de juliol del 2010, a les 22:19

    Un conte que m'agradat i em deixa espai per pensar i refklexionar.

    ResponElimina
  9. sànset i utnoa21 de juliol del 2010, a les 9:10

    I com s’assemblen i que diferents que són.

    M’ha agradat el teu relat!

    *Sànset*

    ResponElimina
  10. Pilar21 de juliol del 2010, a les 9:51

    Camins que s'esvaeixen en el record.

    ResponElimina
  11. Rafel21 de juliol del 2010, a les 13:54

    Em fa l'efecte que aquest nen sap on va perquè sap d'on ve.

    ResponElimina
  12. ◊ dissident ◊21 de juliol del 2010, a les 20:35

    És com un gran cercle tot açò...

    ResponElimina
  13. La Meva Perdició22 de juliol del 2010, a les 18:45

    Un mateix punt de partida i arribada per tota l'experiència vital. Inquietant. ^_^

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)