dilluns, 28 de juny del 2010

SATURN DEVORANT UN FILL

Sírius, el professor de Psicologia com cada any repetia el mateix programa, portava als seus alumnes al Museu i un cop allà, davant d'aquest quadre, els hi demanava que expressessin les emocions que els suscitava. Gairebé la seva resposta més immediata era de rebuig i condemna per la tenebror de la imatge. L'explicació mitològica se'ls feia real quan entenien que la por a perdre el poder pot portar a cometre actes barbàrics. Un calfred els recorria tot el cós davant l'evidència d'aquest poder latent.
Aquella tarda, un alumne  s'aventurà a explicar una nova resposta final.
"Saturn té la panxa a punt de rebentar, plena de fills engolits, però això no el consola sinó que cada dia li augmenta el temor a perdre-ho tot. Allà enmig de la solitud, espantat d'ell mateix, captiu d'aquest afany de poder tant devastador,  abandonat pel seu destí, ningú li fa costat. 
De sobte se sent dèbil i cau atemorit quan un gran vomit li fa perdre el control, i es rendeix al veure que de la seva boca en surten novament els seus fills, amb el següent missatge: L'home ha de transformar-se de nou en nen per tornar a creure en els somnis.
I vet aquí com Cronos esdevé un home nou, no atemorit pel pas dels temps i sense ànsia de poder. Tot comença de nou, Cel i Terra units en harmonia".

19 comentaris:

  1. M'agrada aquest final esperançador. Ens fa molta falta!
    Avui més que mai!

    ResponElimina
  2. Encara que d'una manera metafòrica és molt realista.
    Cal un final com aquest, refer moltes coses i tornar a començar.

    ResponElimina
  3. Un final optimista. Original i ben escrit.

    ResponElimina
  4. Era ben difícil extreure un relat amable d'aquestes imatges terribles....i ho has aconseguit! Crec que aquest alumne era seguidor de Nietzsche....hem de tornar a néixer, tornar a ser nens i anar més enllà del bé i del mal...

    ResponElimina
  5. Amable i ben escrit, a l'alçada del quadre, encara que provoqui relats majoritàriament crus i esarrifosos, també es pot aconseguir una altra visió.

    d.

    ResponElimina
  6. Aquest post és francament bo. Veig que esteu tots en ratxa!

    ResponElimina
  7. És que l'afany embogit de poder no porta enlloc.

    Molt bon text!

    Anirem -si et sembla bé- passejant per casa teva!

    *Sànset*

    ResponElimina
  8. Saturn-Kronos sens dubte no pot tindre por del temps perquè ell mateix és temps, però por de deixar de ser preonderant, clar que si. És més complicat que tot això... L'Elvira ja parla del Nietzche.

    Salut

    ResponElimina
  9. Extreure un final feliç d¡aquesta imatge no és fàcil. To ho has aconseguit

    ResponElimina
  10. Al final he quedat tranquil...De vegades, llegint sembla que la realitat sigui. Anton.

    ResponElimina
  11. Moltse molt bó el relat m'encanta el final la esperança es l'ultim que es perd oi?

    Saps en fa gracia perque encara que el no te res a veure amb el teu el meu final va cap a uns nens i el seu professor a un museu mirant el quadre.

    Petonets maca

    ResponElimina
  12. que bonica la frase de "l'home ha de trasnformar-se de nou en nen per tornar a creure en els somnis".

    quant n'hem d'aprendre dels menuts!

    ResponElimina
  13. sempre amb cor de nen!!!!
    molt bon relat!!!

    ResponElimina
  14. Has gestat una esperançadora utopia...Més enllà del temps.

    ResponElimina
  15. Estaria bé que la història es girés cap aquest cantó, però em sembla que no... els fills van tornar a sortir, però Cronos va acabar molt malament...

    ResponElimina
  16. Com diu en Garbi, treure un relat feliç a partir d'aquest quadre té molt mèrit. Tant de bo passés!

    ResponElimina
  17. Molt bo. Aquest mes hi ha un nivel brutal! Et felicito.

    ResponElimina
  18. Un cicle de barbàrie que dona pas a nova llum. Bona reflexió de l'alumne. Bon relat. ^_^

    ResponElimina