SATURN DEVORANT UN FILL

Sírius, el professor de Psicologia com cada any repetia el mateix programa, portava als seus alumnes al Museu i un cop allà, davant d'aquest quadre, els hi demanava que expressessin les emocions que els suscitava. Gairebé la seva resposta més immediata era de rebuig i condemna per la tenebror de la imatge. L'explicació mitològica se'ls feia real quan entenien que la por a perdre el poder pot portar a cometre actes barbàrics. Un calfred els recorria tot el cós davant l'evidència d'aquest poder latent.
Aquella tarda, un alumne  s'aventurà a explicar una nova resposta final.
"Saturn té la panxa a punt de rebentar, plena de fills engolits, però això no el consola sinó que cada dia li augmenta el temor a perdre-ho tot. Allà enmig de la solitud, espantat d'ell mateix, captiu d'aquest afany de poder tant devastador,  abandonat pel seu destí, ningú li fa costat. 
De sobte se sent dèbil i cau atemorit quan un gran vomit li fa perdre el control, i es rendeix al veure que de la seva boca en surten novament els seus fills, amb el següent missatge: L'home ha de transformar-se de nou en nen per tornar a creure en els somnis.
I vet aquí com Cronos esdevé un home nou, no atemorit pel pas dels temps i sense ànsia de poder. Tot comença de nou, Cel i Terra units en harmonia".