dilluns, 15 de març del 2010

MIRADES QUE PARLEN (151è joc literari)

Aquesta interacció cara a cara, desxifra la força de la mirada i aquest gest no verbal ens comunica un estat d'ànim propi. Ell amb el front arrugat denota amoïnament, té por de quedar atrapat i perdre poder. Ella, amb la seva expressió facial i posat corporal ens comunica que no té por, actua i exhibeix tot el seu cos.

Acabada la sessió s'obren els llums i en Quim i la Martina es creuen la mirada i somriuen, aquesta pel·lícula els porta records de joventut.
Amb silenci es donen la mà i surten de la sala, com aquella primera vegada.



3 comentaris:

  1. moltes gràcies per la teva participació!

    ResponElimina
  2. El llenguatge suggeridor del cos, emprat per provocar jocs captivadors d'influència i poder. Bon relat!

    ResponElimina
  3. Ei molt bona proposta al voltant de dos gestos, i del record que pot evocar una imatge!

    ResponElimina