divendres, 26 de març del 2010

L'ARBRE MIL·LENARI

Asseguts sota l'ombra de l'arbre mil·lenari, l'avi Siset explicava al seu net Gil, tot el que l'arbre havia vist.
Mentre l'escolta, una veu el crida i convida a enfilar-se arbre amunt; un cop dalt queda sorprès per un gran soroll, la veu el tranquil·litza, ... són picapedrers de la catedral, la seva construcció trigà 600 anys.
Estirant-li la màniga, el convida a seguir pels estrets carrerons plens de gent i de parades d'artesans.
No et deus pas voler fer enrere ara, eh, noi? Anem...
van al port ple de petites embarcacions, allí hi ha comerciants d'arreu.
I ara on anem? Les campanes sonen i la gent es llança al carrer al crit de "Via Fora!" , surten en defensa de la ciutat, 1714.
De sobte, la figura d'un gran cuc s'atansa, és el tren Barcelona-Mataró, 1848.
Veig un tramvia baixant per la Rambla, per l'estrena de l'enllumenat públic.
Aquest terrabastall és per l'enderrocament de les muralles. Acompanya'm ,veuràs com canvia aquesta ciutat amb carrers de 20 metres d'amplada, i les noves illes de cases, és el pla Cerdà 1859.
Per l'exposició de 1888 es construeix l'Arc de Triomf i Colom, i al 1929 les fonts de Montjuïc.
Molt bé Gil , ho has encertat, això són els Jocs Olímpics 1992.
Que és aquesta fumera? Són els incendis dels magatzems Siglo, el Liceu, i la crema de convents durant la setmana tràgica 1909.
Allà a la plaça Sant Jaume, la gent crida entusiasmada visca la República, és 14 d'abril de 1931.
Per què els rètols no són en català? Anys foscos, és la dictadura franquista 1939-1975, després de la derrota de la guerra civil 1936-1939, molta gent sofrí repressió, empresonament, molts van morir per defensar els ideals de la República.
Aquesta gralla que sona, simbolitza la recuperació de les festes populars amb el retorn de les eleccions democràtiques 1977.
Enmig de la cridòria celebrant les 6 copes del Barça 2009, sona el mòbil, es desperta, sent com l'avi contesta “ja venim ...”
Tot fregant-se els ulls, diu: “avi, de gran vull ser historiador”.

2 comentaris:

  1. És una història preciosa. De qui és? Conté molts valors que, lamentablement, es van perdent en les nostres societats més "desenvolupades": aquesta transmissió de la història d'avis a nets, per exemple, tan essencial, aquesta saviesa de la gent gran lliurada a les generacions futures amb tanta calidesa i coneixement. Però, per sort, encara no tothom ho ha perdut, encara hi ha qui sap apreciar el tresor que això significa.

    ResponElimina
  2. És un conte que he fet per participar en un bloc que es diu 365 contes. Fes-hi una mirada i potser t'animes a participar.

    ResponElimina