dijous, 15 de gener de 2009

LA COLLITA

Fa un dia clar, i s'ha d'aprofitar per anar a collir olives, això ho diu la mare.
El pare ja no hi pot anar, i ara com fa molts anys, els records ho són tot.
Pensa en la llarga cadena de hiverns i de dies de joventut transcorreguts, enfilat sobre les oliveres.
Fruit d'aquesta experiència, les coneix pam a pam, branca a branca. Veient-les de lluny pot calcular, com un gran matemàtic, quants quilos d'olives hi haurà.
El sol s'abaixa, són les cinc, és tard.
La mare torna a casa cansada i sense flaquejar els ànims, amb les seves mans gastades pel treball, li fa una carícia i diu: Jaume, ho has encertat, avui hem fet dos sacs d'olives.
Es miren i jo els observo i els estimo tal com són, així, lligats amb la natura i acompanyant-se dia rera dia.
I els arbres resten allà amb els seus fruits.

2 comentaris:

  1. Caram, Montse, escrius molt bé. Els teus textos són sensibles, tendres, i tenen un punt poètic. Quan fa que tens el blog?

    ResponElimina
  2. Carai, Montse, escrius molt bé. Els teus textos són tendres, sensibles, i tenen un punt de poesia. Des de quan tens el blog?

    ResponElimina