He llegit el poema "La Marioneta" de Jhonny WELCH. M'ha fet pensar que la vida no és res més que un temps d’espera i les nostres accions tant individuals com col•lectives l'omplen amb onades de seny i onades de rauxa, amb jocs, rialles i carícies, i amb neguit, incertesa i angoixa.
La música escollida és la que va dedicar STING a les mares de la "PLAZA de MAYO".
Pel seu llarg temps d’espera.
diumenge, 11 de maig del 2008
TEMPS D'ESPERA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada