He llegit el poema "La Marioneta" de Jhonny WELCH. M'ha fet pensar que la vida no és res més que un temps d’espera i les nostres accions tant individuals com col•lectives l'omplen amb onades de seny i onades de rauxa, amb jocs, rialles i carícies, i amb neguit, incertesa i angoixa.
La música escollida és la que va dedicar STING a les mares de la "PLAZA de MAYO".
Pel seu llarg temps d’espera.
De peu encenen
Fa 8 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada