dimarts, 6 de maig del 2008

HOMENATGE

A totes les persones que han deixat la seva petjada, treballant en oficis en vies d'extinció.
dia rera dia
tota una vida

Retalls de prensa escrita
AINHEZE (La filla d'un pescador segrestat) mirava la foto del seu pare i deia:
Al meu pare el treus de la mar i s'enfonsa.

fotodiari: ANDREU BUENAFUENTE
EL PASTOR.
Em diu el pastor que abans tenia 600 ovelles i ara només 200. “És igual, donen la mateixa feina”.
Vesteix una granota blava de mecànic i porta una vella cadira de càmping que fa servir per descansar i donar ordres al seu gos fidel que no para quiet.
El ritual et deixa bocabadat. Un crit o un xiulet i el ramat s’ajunta i obeeix.
Intento parlar una mica amb ell, però l’home no en te ganes. No és que tingui pressa, senzillament no en te ganes i està treballant.

Publicat per montse a 19:39
Etiquetes de comentaris:

1 comentari:

  1. lluís6 de maig del 2008, a les 22:56

    Les coses més senzilles són a voltes més revolucionàries que tot un manifest sencer.

    I aquesta declaració almenys jo no la puc obviar, ja que sé que si em desvio hi haurà qui em recordarà que vol dir treball, des de la senzillesa de les petites coses i els petits indrets.

    Avui m'ho tornes a recordar.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)