Amb tot el temps que ha passat, encara sento un aire de nostàlgia gaudint de tots aquests relats conjunts xops d'onades d'imaginació.
És aleshores, quan en silenci continuo llegint i noto com si el temps s'hagués aturat i la porta de casa on ens trobàvem encara restés oberta donant caliu i passant recossira de tothom.
Davant de la quantitat d'escrits que apareixen i desapareixen cada dia, és quan aplaudeixo la vostra capacitat de ser-hi i resistir.
.JPG)
.JPG)
Potser, precisament, per estalviar-nos la nostàlgia de no ser-hi, que encara hi som i encara resistim.
ResponEliminaSempre és una alegria retrobar-te, Montse!
En el meu cas, vaig deixar d'escriure per no poder gaudir de connexió, tot i que de tant en tant podia guaitar, per a sentir aquest caliu que sempre hi ha per aquí. Ara hi sóc (encara que no sé fins quan), tot i que per a mi és una casa que no vull oblidar.
ResponEliminaContenta de que hi siguis, Montse.
Aferradetes.
De vegades el ser-hi encara, fa que la nostàlgia es torni més suau i els records dolços, ens omplin el cor...
ResponEliminaBon vespre. Montse.
La pantalleta es com la nostra llar de foc, on reunir-se a explicar-nos històries i fantasies.
ResponEliminaBona setmana !
I que durin! Relats conjunts forever!
ResponElimina