diumenge, 19 d’abril de 2020

NOIA A LA FINESTRA

Aquesta foto em recorda la meva  besàvia sentada al balancí, encara ara quan la miro, torno a sentir aquella història que em deixava bocabadada.
Quan era petita, hi va haver una epidèmia i tots ens vam haver de quedar a casa durant dos mesos. Ens passàvem el dia sortint al balcó i mirant per la finestra tot compartint les nostres rutines diàries amb el veïnat.
Tot allò que ens passava semblava un malson, escoles buides de nens,
hospitals plens de malalts,
funeràries saturades de morts sense un adéu.  I cada dia a les 8 del vespre, tothom aplaudia al personal sanitari que eren els nostres salvadors.
Mentre, anaven passant els dies tot desitjant que això s'acabés aviat i poder
tornar a sortir als carrers silenciosos que ens estaven esperant.


8 comentaris:

  1. Jo també em pregunto com explicarem això d'aquí a un temps. Què en recordarem, quins records falsos generarem. Una mica tocats sí que sortirem de tot això.

    ResponSuprimeix
  2. Quines històries i aventures, explicava la teva besàvia, eh !...
    Salut ;)

    ResponSuprimeix
  3. Jo també penso com en XeXu en com ho recordarem i com ho explicarem.

    Avui, el meu net Jan ha fet 10 anys. Han fet una celebració confinada molt especial i jo pensava que se'n recordarà sempre. I ves a saber si ho explicarà als que vindran...

    M'agrada que tornis a participar als Relats Conjunts.

    ResponSuprimeix
  4. És possible que d'aquí uns anys moltes àvies i avis, expliquin aquest conte tan real als nets i netes...ESperem que sigui un conte amb final feliç.
    Bon vespre.

    ResponSuprimeix
  5. De ben segur que la mainada que ara té pocs anys, d'aquí a 70 anys o més ho explicaran als que llavors tinguin pocs anys.

    ResponSuprimeix
  6. Tant de bo d'aquí a uns anys tot això quedi només com un conte per explicar als nets, perquè voldria dir que haurem après la lliçó i una cosa així no es tornarà a repetir... tant de bo!

    ResponSuprimeix
  7. Pel que sigui ens està influenciant tant que tots els relats queden impregnats del que estem vivint! Jo en el meu m'hi he negat, però era el que em venia al cap!

    ResponSuprimeix
  8. També penso què recordarà el meu petit de tres anys. Segurament res, tret de les fotos de les coses que anàvem fent a casa i que he anat posant a la llibreta de l'escola quan en principi només eren 15 dies... i el que li expliquem nosaltres. Jo sí que ho recordaré, sí. I com diuen per aquí, tant de bo serveixi per canviar algunes coses!

    ResponSuprimeix