Visc apropant indrets separats,
sentint el vostre pas repetit,
el cel m'embolcalla dia i nit,
resistint com ningú al desgast.
divendres, 21 d’abril del 2017
PONT
Etiquetes de comentaris:
relats conjunts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
genial ! m'ha agradat molt el teu pont!
ResponEliminaI escolto el que parleu... en passar.
ResponEliminaUn pont que s'expluca molt bé i ben resistent... a mi també m'agrada el teu pont.
ResponEliminaEns faltava la perspectiva del pont mateix!
ResponEliminaCada petjada, és com una petita història que el pont deu guardar en la seva memòria de ciment i ferro...
ResponEliminaBon vespre, Montse.
Ben condensada la idea de pont.
ResponEliminaMolt bo! Era difícil posar-se a la "pell" del pont i ho has aconseguit, boniques paraules!
ResponElimina