dilluns, 16 de maig del 2016

NÚVOLS

Tothom qui hagi nascut a pagès, porta incorporat al seu ADN aquest: "ai" identitari mirant al cel. Sentint aquesta exclamació ja sabíem, que els núvols eren amenaçadors i malmetrien la collita.  
Així creixíem, i apreníem a observar i entendre els canvis de la natura.
Cal dir que de tant en tant, sentíem com deien "ai"  aquesta canalla, sempre estan als núvols.
I què? pensàvem nosaltres, als núvols s'hi viu bé.

10 comentaris:

  1. I tant que si viu bé! Jo no tinc pensat baixar-ne mai.

    ResponElimina
  2. Els pagesos són savis pel que fa a predicció meteorològica, i no es devien equivocar amb aquest 'ai'. Però si l'aplicaven a una personeta... no era per preocupar-se'n una mica?

    ResponElimina
  3. Hi ha núvols tan bonics per estar... Qui voldria baixar-ne?
    Els de tempesta són diferents... Ens en volem protegir.

    ResponElimina
  4. És un bon lloc per estar, viure-hi permanentment ja és una altra cosa.

    Aferradetes!

    ResponElimina
  5. Totalment d'acord, Montse...I que bonic era tot plegat, podent estar als núvols de tant en tant!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Millor als núvols que a terra amb els peus molls.

    ResponElimina
  7. Estar als núvols és propi de poetes i filòsofs. Allà dalt els nostres pensaments són més elevats.

    ResponElimina
  8. i tant llegint els núvol, el meu avi també ho feia !

    ResponElimina
  9. Penso que gairebé tots hem somiat alguna vegada amb estar en aquests núvols cotonosos, grans, imaginant que eren coixins molt acollidors. Encara que de vegades quan et deien, amb mala cara: "Estàs als núvols", no et feia molta gràcia

    ResponElimina
  10. Tant llegir els núvols que els hereus s'hi sentien com a casa allà perduts

    ResponElimina