Un dia com avui va arribar a Barcelona, encara recorda aquella sensació de llibertat, portant els seus bens dintre la maleta de fusta: El pinta llavis de color vermell, l'anell de la mare, el quadern amb el dibuix del conill que quedà allà, guardant el poble.
.JPG)
.JPG)
Un moment dur, però esperançador i engrescador al mateix temps. M agradari que la Rosa seguís sentint sensació de llibertat.
ResponEliminaEmigrant, però segur que ja se sent com a casa a la ciutat. Els records no s'han de perdre, això sí.
ResponEliminabona participació i a més toques un bocinet de la historia de tants i tantes
ResponEliminaM'agrada molt aquest mini-relat, és una situació de moltes vides...
ResponEliminacomençar des de zero, tot per fer un munt de coses per descobrir.
ResponEliminaGràcies Montse :D
ResponElimina