dilluns, 23 de novembre del 2015

FITO BEST

Ningú ho diria, que la teva por s'amaga sota aquest posat convencional de xicot ben plantat.
Fins ara sempre t'havies sentit molt segur amb les teves dèries, simpaties i creences.
En el fons per a tu, triomfar significava tenir un bon grapat de diners i una posició rellevant.
Ara aquest present et desconcerta, et costa assimilar el teu fracàs i viure sense èxit ni la seguretat del poder.

8 comentaris:

  1. Mai no és fàcil el fracàs, però quan s'ha d'amagar i dissimular encara és pitjor.

    La por d'una situació nova, desconeguda, i amb pèrdues de poder i popularitat deu ser molt forta.

    ResponElimina
  2. a la bonança un s'acostuma fàcilment.....a tornar enrrere ningú hi està d'acord.

    ResponElimina
  3. Per una figura tan altiva deu ser difícil assumir que ja ha passat el seu moment...

    ResponElimina
  4. Li queda l'abric i el posat. Les idees fa temps que fugiren.

    Bo, nena, bo.

    ResponElimina
  5. És tot façana, l'interior és ben buit, per això no té res per refer-se del fracàs...
    Petonets.

    ResponElimina
  6. malauradament n'hi ha molts així ....molt bo ...fa pensar

    ResponElimina
  7. Bonic! Sembla una lletra d'una cançó de jazz...

    ResponElimina
  8. Bona interpretació. La caiguda serà més dura.

    ResponElimina