diumenge, 18 d’octubre del 2015

REFUGIATS


Somnis enfangats,
arrosseguen els nostres cossos,
fugint del terror.

Publicat per montse a 9:30
Etiquetes de comentaris:

12 comentaris:

  1. Sergi18 d’octubre del 2015, a les 9:32

    Dolorosament actual...

    ResponElimina
  2. McAbeu18 d’octubre del 2015, a les 10:29

    Poques paraules però ben clar i ben real. I ben trist que sigui així...

    ResponElimina
  3. Elfreelang18 d’octubre del 2015, a les 10:32

    i jo desitjo que mai ningú hagi d'arrossegar-se per dolor....
    salut i força!

    ResponElimina
  4. xavier pujol18 d’octubre del 2015, a les 10:43

    Que vingui una mà amorosa i que els reculli a temps.

    ResponElimina
  5. Ada18 d’octubre del 2015, a les 10:59

    una imatge de total felicitat que és contraria a aquella que vam veure tots a les notícies fa poquet... Així deuria ser!

    ResponElimina
  6. Glo.Bos.blog18 d’octubre del 2015, a les 12:54

    Molt actual i punyent!

    ResponElimina
  7. M. Roser18 d’octubre del 2015, a les 20:43

    Quina visió de futur...

    ResponElimina
  8. Garbí2418 d’octubre del 2015, a les 21:41

    NO es diverteixen pas com aquests vailets.

    ResponElimina
  9. Núria Martínez (Bruixeta)19 d’octubre del 2015, a les 10:57

    :( desgraciadament pocs d'ells coneixen la diversió...

    ResponElimina
  10. Carme Rosanas20 d’octubre del 2015, a les 12:37

    Contrast punyent entre la imatge i el poema. Molt ben aconseguit!

    ResponElimina
  11. Rafel22 d’octubre del 2015, a les 21:49

    Ja els cal enfangar-se per a sortir-se'n.

    ResponElimina
  12. biel22 d’octubre del 2015, a les 22:12

    quin horror! (de bellesa!?)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)