dimarts, 20 de maig del 2014

QWERTY

Des de aquest racó de museu resisteixes al desgast del temps. Recordes quan el teu prestigi, senyorejava repicant en cases il·lustres, aleshores, res ni ningú
hauria predit aquest present d'abandó.
Ara, passiva i callada, passes el dia contemplant la gent que et mira, mentre esperes amb deler, que arribi l'hora de tancar, per poder gaudir de l'emoció provocada pel contacte d'unes mans destres sobre la teva carcassa, mentre et treuen la pols.

Sempre recordaràs amb nostàlgia, aquell dia celebrant el centenari, quan algú s'apropà trencant el protocol, i es va atrevir a puntejar unes lletres, despertant el só adormit del teclat.
T'haguera agradat no emmudir i continuar colpejant  el paper blanc per ennegrir-lo de vida, tot ballant de dreta a esquerra sense perdre el compàs.

17 comentaris:

  1. I escoltar el so de la campaneta que anunciava el final de línia.

    Fita

    ResponElimina
  2. Les màquines també s'enyoren... al menys la del teu conte... pobrissona, no té gaires possibilitats de tornar a sentir i a dir i a moure's...

    ResponElimina
  3. Ara és tot un honor, presumir de tenir una màquina com aquesta...M'agrada això d'ennegrir el paper de vida, ballant, sense perdre el compàs...
    Ara que hi penso, l'Espinàs segueix escrivint a màquina!
    Bon vespre.

    ResponElimina
  4. El so d'aquestes màquines era una passada. No hauria de morir.

    ResponElimina
  5. Ha emmudit però gaudeix del silenci d'uns bells records, els objectes tenen una història que només les persones sensibles poden captar. Tu ho has fet molt bé!!

    ResponElimina
  6. Fins i tot les màquines d'escriure tenen nostàlgia, s'enyoren d'un passat en que gaudien explicant històries, o ajudant a crear-les. Ara resten mudes, però qui sap si algun dia tornaran a estar de moda.

    ResponElimina
  7. Nostàlgia de la bella màquina i poder també de ui en el seu dia les varen fer servir.

    ResponElimina
  8. Pitjor ho van tenir les màquines d'escriure elèctriques, que van durar quatre dies! Bon relat

    ResponElimina
  9. Van fer una bona feina, segur que té moltíssims moments per a recordar.
    M'ha agradat com ho has vist!!
    Aferradetes ☺

    ResponElimina
  10. Peces de museu! El món corre de pressa i els objectes passen de moda. El teu relat m'ha fet pensar que certs objectes són testimonis d'un temps passat i que amb la força de la imaginació ens fan entendre el què i cóm van ser i el perquè dels dies que seguiren fins arribar al present. M. Pilar Martínez http://artgrocdefoc.com/

    ResponElimina
  11. Al preu que s'està posant la llum jo no la llençaria.

    ResponElimina
  12. Sempre te que ser dolorós quan has sigut imprescindible i ara es converteix tan sol en un record. Potser nosaltres amb l’edat també caminem en aquest sentit. M’ha encantat la teva aportació.

    ResponElimina
  13. molt bon relat montse,....és clar que amb la pujada del preu de la llum, internet i tota la pesca vols dir que no renaixeran les màquines d'escriure?

    ResponElimina
  14. Llegint el teu relat hi recordat una melodia que és titula "La màquina d'escriure", la coneixes?
    He sentit el teclejar i la campaneta i tot.
    :)

    ResponElimina