dilluns, 17 de març del 2014

REEIXIR

Des de les ombres llunyanes del temps
ens reconeixem i entenem,
per poder dir que hi som.
Així passat i present
aprenem a desaprendre
i a començar de nou,
per tornar a reeixir.

Publicat per montse a 15:51
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. xavier pujol17 de març del 2014, a les 17:23

    Sense haver deixat mai d'existir,
    tornarem a existir.

    Fita

    ResponElimina
  2. Garbí2417 de març del 2014, a les 20:09

    Fem-ho.

    ResponElimina
  3. M. Roser17 de març del 2014, a les 21:27

    Amb el temps aprenem a fer-nos presents, perquè del passat aprenem a renéixer...

    ResponElimina
  4. Elfreelang17 de març del 2014, a les 21:54

    ui se m'ha passat , gràcies per reeixir! per la poesia i per què sí!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)