dimecres, 19 de març del 2014
BALL AL MOULIN ROUGE
No s'ho pot creure, la torna a mirar per estar-ne segur. Sí, és ella dansant com una gran estrella dalt de l'escenari. Des de lluny se n'adona de la seva mirada, els colors li pugen a la cara i s'ajup per despistar; just en aquell moment, escolta una veu a prop seu, que li diu: Estimat, què et passa? què has vist un fantasma?
Etiquetes de comentaris:
relats conjunts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Segur que per ell el que ha vist fa més por que un fantasma al menys en aquell instant :)
ResponEliminaSí, més aviat el fantasma era ell. Bé, no ens queda clar de què la coneix... però és molt interpretable.
ResponEliminaUn fantasma molt viu i molr real..
ResponEliminaAquestes coses han passat i passaran sempre
ResponEliminaHauria de contestar: "No, he vist la meva amant, carinyo!". Com diu el Xexu, qui es devia quedar pàl·lid com un fantasma era ell, és una situació compromesa... sembla que se li pot llegir a la cara la infidelitat.
ResponEliminaMolt suggeridor breu el relat porta una cua ben llarga
ResponEliminaAquí hi haurà marro, aquestes coses sempre acaben igual
ResponEliminaEs veu que, malgrat tot, no li coneixia massa les seves habilitats...
ResponEliminaUna història concentrada. El lector hi ha de posar molt de la seva part i el mèrit és de l'escriptora.
ResponEliminaFita
En poden sortir moltes respostes com: què hi feies al Moulin Rouge? El vestit rosa no t'hi era molt escaient. Estava assajant per donar un ball sorpresa a casa, etc...
ResponEliminaM'encanta quan són curts però donen tant de joc.
ResponEliminaDeixant en l'aire una presumpta infidelitat ... m'agrada!!
ResponEliminaAferradetes, nina! :)