diumenge, 9 de febrer de 2014

CLAM

Per sort de tots nosaltres
no t'oblidis de l'arbre
de l'alta quietud.
Ni permetis que et malbaratin la vida
en aquest present precari,
ni t'oblidis de defensar els teus drets.
La nostra veu al carrer trencarà el silenci
i desfarà lleis imposades,
que ens arraconen sense futur.


9 comentaris:

  1. Un arbre que serà testimoni de les nostres decisions i del nostre clam.

    ResponElimina
  2. Defensem-nos amb ungles i dents, la nostre llibertat ho val

    ResponElimina
  3. I si ens manca el valor o la veu, ens queda la paraula i fins i tot ... la força!

    Bona nit Montse.

    ResponElimina
  4. La nostre veu trencarà tots els murs, com més alts més cridarem.

    Nanit, nina ... aferradetes.

    ResponElimina
  5. Recordo molt bé aquest clam, Montse, fa bé tornar-lo a llegir...

    ResponElimina
  6. Ens defensarem com gat panxa enlaire si fa falta, però no deixarem que ens prenguin res més

    ResponElimina
  7. El present l'hem de dibuixar a crits.
    Defensant la llibertat escrivim el futur.
    Fita

    ResponElimina
  8. Que el ressò del nostre clam s'estengui arreu, fins a l'infinit...
    Bona nit.

    ResponElimina