Si m'estimaves sempre, series la plenitud.
Si eres una manera de parlar, series el diàleg.
Si ploraves inquieta, et buscaria i no et trobaria.
Si eres una onada em gronxaria.
Si eres una manera de parlar, series la melodia.
Si ploraves inquieta, et consolaria i no et defalliria.
.JPG)
.JPG)
Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!
ResponEliminaM'ha fet gràcia trobar-hi un petit canvi, al meu blog guardaré la primera idea, aquí la segona, les dues em semblen molt boniques...
ResponEliminaM'ha recordat aquell joc que vam fer a l'estiu, el "si fossis"...
ResponEliminaMolt bonic.
Petonets.
Si eres una onada et saltaria
ResponEliminaSi m'estimaves sempre, m'agobiaria
Si eres una manera de parlar, series la xerrameca
Si ploraves inquieta, et fugiria i no et trobaria.
molt bé t'han quedat.....molt montse i molt brossians
ResponEliminaSi fossis una onada,
ResponEliminajo voldria ser la platja.
Si m’estimaves sempre,
sempre em perdonaries.
Si eres una manera de parlar,
jo sempre t’escoltaria.
Si ploraves inquieta,
els meus llavis besarien la salabror dels teus ulls.
Si fossis una onada,
t’esperaria cada vespre, per apagar els sol a l’horitzó.
Si m’estimaves sempre,
restaria al teu costat cada vespre, i vetllaria silent el teu son.
Si eres una manera de parlar,
miraria d’entendre’t cada vespre, i cada dia, i cada nit i cada....
Si ploraves inquieta,
la meva espatlla faria de coixí cada vespre i et curaria els singlots.
Si fossis una onada...