La seva tossuderia els ha tret de polleguera i ha desencadenat les amenaces anunciades, de fer-los fora de casa sense cap mirament.
Mentre s'allunyen envoltats d'un temps incert, senten l'eco d'una veu que els anima a seguir avançant, per descobrir nous camins i ser lliures, malgrat la pluja de mals averanys.
.JPG)
.JPG)
Amb l'Eco com a guia acabaran trobant un bon camí, ja que el de tornada no és possible.
ResponEliminaSi el nou camí els porta a la llibertat, serà un bon camí sens dubte.
ResponEliminaMolt bo, Montse, ànims i endavant, que del camí de la llibertat no s'ha de tornar mai enrere
ResponEliminaQue no defalleixin que arribaran a bon port, la insistència és bàsica
ResponEliminai decidir cercar un hàbitat més amable.
ResponEliminaEm sembla que és el primer eco optimista que llegeixo. Aquest és el que hauria de ressonar sempre als nostres cors. Un relat curt, concís i potent!
ResponEliminaAquest és un eco que té entitat pròpia, no es limita a repetir...Ell és lliure i anima a tothom a anar endavant. Bé per aquest ECO!
ResponEliminaBon diumenge.
Completament d’acord, s’ha de mirar seguir endavant per molts esculls que trobem en el camí
ResponEliminaQue siguin igual de tossuts per seguir endavant, doncs
ResponEliminaque l'eco els animi és una bona cosa , molt bo montse ens el podem aplicar!
ResponEliminaA vegades cal una espenta per tirar endavant. Si fan cas d'aquesta veu que els guia segur que els hi anirà bé.
ResponEliminaSempre hi ha veus que s'alcen per animar a seguir el camí cap a la llibertat. Aquest "eco", que ens has descrit, sembla que ho té molt clar.
ResponEliminaAferradetes! :)
L'eco de les veus que clamen per esdevenir lliures, ressonarà fins que ho esdevinguin. I la pluja amenaçadora, els servirà per apaivagar la set.
ResponEliminaFita