Hi ha dies que el temps se't trenca,
els pensaments queden atrapats sense esperança, com les busques d'un rellotge espatllat.
Veus continuar la vida al teu voltant, mentre tu, en aquest estat de vida en precari equilibri, anheles el benestar perdut. El present és insuportable dins d'aquest cau ple
d'inseguretat, no hi veus futur.
Voldries inventar-te una revolta, per
poder viure en un paradís de somnis i creure en la màgia que ho fa
moure tot, com aquell conte que acaba bé.
De sobte sense pensar-t'ho, comences a pujar i baixar escales, obrint de bat a bat portes i finestres, perquè es renovi l'aire i entri l'alegria, que ja fa massa temps passa de llarg d'aquest lloc difuminat i sense color.
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
.JPG)
És important no quedar-se quiet, encara que el nostre món sigui tan anodí com el que es mostra a la imatge.
ResponEliminaEl difícil és fugir d'aquest recorregut impossible de pujades i baixades que aparentment no té sortida.
ResponEliminaCal somiar ... tot és possible amb optimisme i esforç.
Bona tarda Montse.
A la vida tot és relatiu...És important saber mantenir l'equilibri i que dar-se sempre al terme mig, que sol ser el del sentit comú.
EliminaAixò sí, que entri l'aire i l' alegria i que arreu brillin els colors...
Petonets, Montse.
M'identifico amb aquesta sensació de caos que tan bé descrius, Montse. Molt ben lligada amb el retrat que segons com pot semblar realment angoixant.
ResponEliminaLa qüestió és moure's encara que el camí no porti enlloc.
ResponEliminaHem d'obrir portes i finestres, qui sap si l'aire que entri ens portarà per nous camins.
ResponEliminaM`ha agradat molt com ho has explicat!
Aferradetes.
M'ha agradat molt aquest relat tan angoixant, amb el petit bri d'esperança del final.
ResponEliminaMolt ben escrit!
ben narrat! un somni.....que entrin aires nous!
ResponEliminaM'encanta el final. M'has fet visualitzar l'imatge en colors vius.
ResponEliminaImpressionant relat. Molt colpidor, molt real de situacions on ens hem sentit tots. L'esperança de saber que hi ha un moment que comences a obrir finestres, a anar amunt i avall, és molt gratificant. I no l'hem de perdre.
ResponEliminaBon relat! Ben descrit l'estat de molts.
ResponEliminaAixò ens passa a tots, però el més difícil és expressar-ho com ho fas tu...
ResponEliminaCrec que molts ens identifiquem amb el teu relat, Montse... molt ben lligat.
ResponEliminaHi ha molta feina en aquest edifici, però ja cal obrir portes i finestres de bat a bat.
ResponEliminaLa llum i l'aire nou, sens dubte, faran el miracle de donar nova vida a aquest lloc inquietant.
ResponEliminaHi ha qui diu que el passat ja no existeix i el futur no se sap si existirà per aixó l'únic que existeix de debó és el pressent i és elque s'ha de viure.
ResponElimina