La nostra llengua
la defensem
parlant-la dia rere dia,
rescatarem els nostres mots
com a senyal de reconeixença
arreu del món.
Defensa el bosc
Fa 5 hores
dijous, 11 d’abril del 2013
PARAULES
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
.JPG)
una guerra en la que sens dubte es vessarà molta tinta.
ResponEliminaNo s'acabarà mai aquesta guerra...
ResponEliminasempre ens cal rescatar els mots, un cop i un altre.
Hi serem, en la defensa de la llengua, cada dia.
No podran amb nosaltres, més que res perquè no els deixarem. El català no es toca. I altres coses tampoc.
ResponEliminaI aquí seguirem, forts i ferms. Ja poden venir embats, tantes vegades com vulguin, que aquí ens hi trobaran, una vegada i una altra, i una altra vegada, i una altra...
ResponEliminaDefensem la llengua perquè és part de nosaltres, com l'alenar.
ResponEliminaSentim i vivim amb ella.
Aferradetes ben fortes!!
No cal reconeixença. Només parlar als fills i als néts del que ens van dir els nostres pares i avis, del que els van explicar els seus pares i els seus avis ...
ResponEliminaBon dia Montse.
Som molts que la defensem dia dia parlant-la però, tristament, em sembla que no n'hi ha prou...S'accepten propostes!!!
ResponEliminaPetonets Montse.
La llengua està viva mentre hi hagi persones que la parlin i la divulguin, crec que de moment no hi ha perill de que desaparegui.
ResponEliminaEspigolar mots i fer-los revifar aquí i allà.
ResponEliminaMolt adient i oportú recuperar aquest teu poema! endavant! no podran amb nosaltres!
ResponElimina