dimecres, 17 d’abril de 2013

L'ART DE LA PINTURA

-S'està acabant tota aquesta letargia, que m'ha mantingut aquí quieta, posant en silenci. Ara me n'adono que al deixar aquest espai, enyoraré la seva presència, que ja fa temps em té captivada.
-Avui aquest quadre quedarà acabat, no sé si gaudir-ne o expressar el meu sentiment de tristor, quan penso que demà ella no hi serà i comprovo que em té el cor robat.
Ella se'l mira, mentre avança fins a la porta.
Ell li obra la porta i al replà de cop i volta tot canvia.
Tots dos s'abracen tancant els ulls, tenen por que al obrir-los, se'ls hi aparegui de nou la careta de model i pintor i no volen perdre's aquest instant de felicitat.
Demà potser amb traços de color s'inventin noves vides.

16 comentaris:

  1. L'amor entre pintor i model... Ben trobat. Una versió menys dolça és la meva aportació... Massa cruel per a paladars menys maquiavèlics...

    He tornat al teu raconet, Montse, després de setmanes sense poder tant... Gràcies!


    d.

    ResponElimina
  2. Ja veig que uneix molt que et pintin, entre aquests dos s'ha establert alguna cosa més que una relació pintor-model.

    ResponElimina
  3. segur que la cosa acaba bé, o almenys té l'oportunitat de començar

    ResponElimina
  4. Després d'una bona estona mirant-se, ja els va bé trobar-se amb els ulls tancats. :)

    ResponElimina
  5. Tants desitjos reprimits que al final és desfermen.
    M'agrada que acabi bé!

    ResponElimina
  6. Han passat de compartir l'art pictòric, a compartir l'art amatori...

    ResponElimina
  7. Montse, si et plau, torna'm a enviar la teva adreça que no la trobo... crosanas@gmail.com Gràcies, guapa!

    Pel joc dels Si fossis!!!

    ResponElimina
  8. Tan de bo s'inventin noves vides! Molt bonic

    ResponElimina
  9. Però hi ha marro o no hi ha marro? :P

    ResponElimina
  10. Las mirades, també saben parlar...... preciós !

    ResponElimina
  11. Si trobes la imatge del rollo, ens la mostres!

    ResponElimina