Aquest vol d'esperança
en busca d'aliment,
deixes arbre i niu.
En aquesta itinerança,
quan despunti l'hivern
t'enlairaràs del niu.
Buscant la bonança,
com nòmada del vent
tornaràs a fer niu.
dissabte, 2 de març del 2013
ANADA I TORNADA
Etiquetes de comentaris:
itineràncies poètiques
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
sempre estem on estem necessitem un bon niu.
ResponEliminaPenso com el Joan, encara que en algun moment l'haguem de deixar, sempre ens cal tornar-hi.
ResponEliminaM'agrada aquesta foto de l'ocell, perdut en la immensitat de les muntanyes.
Petons.
Transmets esperança... gràcies!
ResponEliminatornem a fer niu! sí!
ResponEliminaEm recordes aquella dita tan nostrada de "roda el món i torna al born".
ResponEliminaL'adaptació al medi no deixa de ser una mena d'esclavatge, oi? Fa el que fa perquè és l'època de l'any que és.
ResponElimina