dimarts, 19 de febrer del 2013

RUÏNES

No sé què em passa, últimament tots els meus somnis són repetitius i nit rere nit se'm apareix la imatge d'un castell abandonat que em diu: “la vida són dos dies, pots triar entre seguir arrossegant-te per aquestes ruïnes o lluitar per donar una pas enllà."

Publicat per montse a 15:40
Etiquetes de comentaris:

20 comentaris:

  1. Garbí2419 de febrer del 2013, a les 15:57

    doncs tant per tant donem un pas més enllà

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas19 de febrer del 2013, a les 16:11

    Doncs sí, au va! un pas enllà!!!

    ResponElimina
  3. sa lluna19 de febrer del 2013, a les 16:29

    Jo també penso que millor donar un pas i nous somnis.

    Aferradetes.

    ResponElimina
  4. Sergi19 de febrer del 2013, a les 16:31

    Doncs està molt clar quina opció s'ha de triar, no? En aquest cas no t'ho posen difícil!

    ResponElimina
  5. home fosc19 de febrer del 2013, a les 17:42

    Doncs ànims, fes el pas, que jo crec que ens caldrà seguir-te i algú ha de fer-lo primer i ben aviat si pot ser.
    Molt ben trobat el vídeo del Ovidi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim19 de febrer del 2013, a les 19:58

      I que has triat tu?
      No facis com aquell va va dir que es trobava 2al borde de un precipicio" i va decidir donar un pas endavant

      salut i peles

      Elimina
  6. M. Roser19 de febrer del 2013, a les 20:46

    Deu ser la veu del fantasma del castell, que no vol que tu t'hi sentis atrapada i et dóna ànims per tirar endavant...

    ResponElimina
  7. Sílvia 19 de febrer del 2013, a les 20:55

    Això no és un somni premonitori, és decisiu! Endavant, sempre endavant :)

    ResponElimina
  8. Anònim19 de febrer del 2013, a les 22:24

    els somnis solen tenir relació amb coses que ens inquieten o amb coses que no ens atrevim. Està ben clar. Que salti!

    ResponElimina
  9. Rafel19 de febrer del 2013, a les 22:35

    Intentar-ho i no conformar-se amb la ruïna.

    ResponElimina
  10. Josep20 de febrer del 2013, a les 12:24

    Ho esteu fent bé, però em tem que m'he saltat un fragment.

    ResponElimina
  11. Anònim20 de febrer del 2013, a les 12:28

    Però vigila que quan arribis més enllà no et segueixis arrossegant com feies aquí...

    ResponElimina
  12. Sícoris20 de febrer del 2013, a les 17:41

    Sembla un somni revelador, però en realitat, qui sap què s'hi amaga a l'altra banda?

    ResponElimina
  13. Elfreelang22 de febrer del 2013, a les 22:09

    millor fer un pas endavant no?

    ResponElimina
  14. jpmerch23 de febrer del 2013, a les 11:27

    Però, abans de donar un pas s'ha de veure primer on es posa el peu.

    ResponElimina
  15. Relatus24 de febrer del 2013, a les 1:04

    Bona reflexió i bon bloc!

    ResponElimina
  16. Imma Cauhé26 de febrer del 2013, a les 2:10

    Si diuen que somniar amb la mort dona vida, suposo que al fer-ho amb runes vol dir que estas construint.
    Doncs endavant!
    com diu la Joana raspall en un fragment de la poesia:
    .../
    Trepitja fort, que el lloc és teu!
    On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
    La terra té per a tothom
    camins oberts;
    Fuix de qui vulgui entrebancar-te.
    Trepitja ferm, que el lloc és teu!
    /...

    ResponElimina
  17. C.B.27 de febrer del 2013, a les 15:52

    El pas enllà de vegades es convenient fer-lo reculant. Sobretot si al marge del castell enrunat hi ha el precipici i un cop trobat el tresor que s'hi va anar a buscar es bo retrocedir. Feliços somnis Montse!

    ResponElimina
  18. Iblama6 de març del 2013, a les 0:07

    lluitar clar pel dia a dia! si en manca de reflexió! sort!

    ResponElimina
  19. Anònim9 de març del 2013, a les 12:41

    Bonníssim! Jo trio lluitar per donar un pas enllà!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)