dimecres, 19 de desembre del 2012

PLENILUNI

El temps es revolta,
la pluja trenca el silenci,
el vent despulla l'ambient
de velles promeses.

L'arbre mil·lenari xop i nu
espera el pleniluni
per mudar de color
amb noves fulles.

Publicat per montse a 17:40
Etiquetes de comentaris:

5 comentaris:

  1. Sergi19 de desembre del 2012, a les 17:48

    I gairebé sense adonar-nos-en, s'acaba la tardor i arriba l'hivern, i els colors tornaran a mutar.

    ResponElimina
  2. sa lluna19 de desembre del 2012, a les 18:22

    Ens cal mudar de color, potser així no semblarà tan nu...

    Aferradeta.

    ResponElimina
  3. Garbí2419 de desembre del 2012, a les 20:25

    Quin poder té la lluna sobre qualsevol element i estat d'ànim

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas19 de desembre del 2012, a les 20:30

    Un poema encisador, Montse!

    M'agrada i em commou i dóna esperança de llarg recorregut.

    ResponElimina
  5. M. Roser22 de desembre del 2012, a les 20:13

    L'arbre ja no haurà d'esperar gaire, el pleniluni és a tocar...Però potser per tenir fulles noves encara n'haurà de viure uns quants més...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)