dimecres, 19 de desembre de 2012

PLENILUNI

El temps es revolta,
la pluja trenca el silenci,
el vent despulla l'ambient
de velles promeses.

L'arbre mil·lenari xop i nu
espera el pleniluni
per mudar de color
amb noves fulles.

5 comentaris:

  1. I gairebé sense adonar-nos-en, s'acaba la tardor i arriba l'hivern, i els colors tornaran a mutar.

    ResponElimina
  2. Ens cal mudar de color, potser així no semblarà tan nu...

    Aferradeta.

    ResponElimina
  3. Quin poder té la lluna sobre qualsevol element i estat d'ànim

    ResponElimina
  4. Un poema encisador, Montse!

    M'agrada i em commou i dóna esperança de llarg recorregut.

    ResponElimina
  5. L'arbre ja no haurà d'esperar gaire, el pleniluni és a tocar...Però potser per tenir fulles noves encara n'haurà de viure uns quants més...

    ResponElimina