diumenge, 18 de novembre de 2012

BIBLIOTECA

M'he fet gran i mai hagués imaginat que acabaria així.
De petit, sempre que podia m'escapava a jugar al carrer, quan tornava a casa la mare m'esperava a la porta i em feia passar al bany per treure'm tota la brutícia, després em portava al racó dels llibres i me'n donava un perquè el fullegés una estona.
El què llavors ho considerava un càstig, ara ha esdevingut la passió de la meva vida.

17 comentaris:

  1. Sempre reneguem del que ens fan els pares, per total, acabar imitant-los de grans, o trobant normal de fer el que de petits ens feia molt la murga. Ja veus el teu protagonista!

    ResponElimina
  2. Una gran passió, la lectura!

    En remull, potser encara ho deu ser més!

    ResponElimina
  3. Amb els anys les nostres costums canvien.....tant bones eren les d'abans com les d'ara.

    ResponElimina
  4. ja ho diuen els que ens ensenyen de petits...

    ResponElimina
  5. El teu relat m'ha portat a una vivència. Durant uns anys vaig cuidar un nano fent de cangur. Sempre, al capvespre l'havia de banyar. Tenien una banera petita i ell l'omplia i passava una estona fins que les mans eren panses. A dies, jugavem a coses xò la majoria volia llegir TBO's. Ara, que ja és un home, qui sap si ha heretat la passió per la lectura que desprenia la seva mare qui el deixava llegir a tot arreu.

    ResponElimina
  6. Darrere una gran afició sempre hi ha un fet anecdòtic que en donà peu.

    ResponElimina
  7. Les voltes que dona la vida. Un se'n fa creus...

    ResponElimina
  8. Hi ha passions que maten, altres que ens donen vida o ens ensenyen a viure-la.

    Aferradetes!

    ResponElimina
  9. Doncs jo conec qui passa de la passió de llegir a la manca de vena lectora que pot convertir-la en un càstig, per desgràcia.

    ResponElimina
  10. La mare del teu protagonista, segurament ja preveia les conseqüències de tot plegat. Una dona sàvia!

    ResponElimina
  11. les passions a vegades sorgeixen de fets ben insospitats...:)

    ResponElimina
  12. A mesura que avancem, tot sovint, ens trobem amb aquestes pròpies contradiccions!

    ResponElimina
  13. i és que el que aprenem de petits....bon relat!

    ResponElimina
  14. Hi han influències que acaben sent molt bones !!
    Bon relat !!

    ResponElimina
  15. És que amb el pas del temps les prioritats canvien Montse, en aquest cas per sort...
    Petonets.

    ResponElimina