Un recull de peces. que resisteixen el desgast del temps, vestint-se de records.
Aquest arbre fa present la teva absència, i la flaire dels seus fruits és memòria de vida.
Un record molt especial i bonic!Una abraçada, Montse!
l'absència com a memòria de vida és potser la millor manera de sentir-la..una abraçada,
Bon recordatori, no perdis mai el record del que va ser.
L'absència recordada per sempre. I lla poesia molt sentida.
I segueix vivint en ell, i en tu.
Porta l'absència xò tb el record que acompanyi per fer més lleugera l'absència.Un petó!
Que bonic que un arbre ens porti records d'algú...Com que està tan arrelat a la terra!Petons.
Bonica manera de recordar que esmorteix el dolor....
Peus a terra, i la darrera frase ens fa humans.Molt emotiu, Montse. I molt maco.
dos anys de què? de l'arbre? sembla més vell xD
Molt maco!
Això em recorda que he de plantar un arbre, escriure un fill i tindre un llibre.
Un record molt especial i bonic!
ResponEliminaUna abraçada, Montse!
l'absència com a memòria de vida és potser la millor manera de sentir-la..
ResponEliminauna abraçada,
Bon recordatori, no perdis mai el record del que va ser.
ResponEliminaL'absència recordada per sempre. I lla poesia molt sentida.
ResponEliminaI segueix vivint en ell, i en tu.
ResponEliminaPorta l'absència xò tb el record que acompanyi per fer més lleugera l'absència.
ResponEliminaUn petó!
Que bonic que un arbre ens porti records d'algú...Com que està tan arrelat a la terra!
ResponEliminaPetons.
Bonica manera de recordar que esmorteix el dolor....
ResponEliminaPeus a terra, i la darrera frase ens fa humans.
ResponEliminaMolt emotiu, Montse. I molt maco.
dos anys de què? de l'arbre? sembla més vell xD
ResponEliminaMolt maco!
ResponEliminaAixò em recorda que he de plantar un arbre, escriure un fill i tindre un llibre.
ResponElimina