dimarts, 27 de novembre del 2012

2 ANYS



Aquest arbre fa present
la teva absència, i
la flaire dels seus fruits
és memòria de vida.

Publicat per montse a 15:22
Etiquetes de comentaris:

12 comentaris:

  1. Carme Rosanas27 de novembre del 2012, a les 15:36

    Un record molt especial i bonic!

    Una abraçada, Montse!

    ResponElimina
  2. lolita lagarto27 de novembre del 2012, a les 17:10

    l'absència com a memòria de vida és potser la millor manera de sentir-la..
    una abraçada,

    ResponElimina
  3. Garbí2427 de novembre del 2012, a les 19:43

    Bon recordatori, no perdis mai el record del que va ser.

    ResponElimina
  4. Imma Cauhé27 de novembre del 2012, a les 20:27

    L'absència recordada per sempre. I lla poesia molt sentida.

    ResponElimina
  5. El porquet28 de novembre del 2012, a les 15:05

    I segueix vivint en ell, i en tu.

    ResponElimina
  6. rits28 de novembre del 2012, a les 18:32

    Porta l'absència xò tb el record que acompanyi per fer més lleugera l'absència.
    Un petó!

    ResponElimina
  7. M. Roser29 de novembre del 2012, a les 20:22

    Que bonic que un arbre ens porti records d'algú...Com que està tan arrelat a la terra!
    Petons.

    ResponElimina
  8. Elfreelang29 de novembre del 2012, a les 22:32

    Bonica manera de recordar que esmorteix el dolor....

    ResponElimina
  9. cantireta2 de desembre del 2012, a les 11:16

    Peus a terra, i la darrera frase ens fa humans.

    Molt emotiu, Montse. I molt maco.

    ResponElimina
  10. Anònim7 de desembre del 2012, a les 18:26

    dos anys de què? de l'arbre? sembla més vell xD

    ResponElimina
  11. Jordicine11 de desembre del 2012, a les 9:19

    Molt maco!

    ResponElimina
  12. Josep14 de desembre del 2012, a les 11:00

    Això em recorda que he de plantar un arbre, escriure un fill i tindre un llibre.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)