dimarts, 27 de novembre de 2012

2 ANYS



Aquest arbre fa present
la teva absència, i
la flaire dels seus fruits
és memòria de vida.

12 comentaris:

  1. Un record molt especial i bonic!

    Una abraçada, Montse!

    ResponElimina
  2. l'absència com a memòria de vida és potser la millor manera de sentir-la..
    una abraçada,

    ResponElimina
  3. Bon recordatori, no perdis mai el record del que va ser.

    ResponElimina
  4. L'absència recordada per sempre. I lla poesia molt sentida.

    ResponElimina
  5. Porta l'absència xò tb el record que acompanyi per fer més lleugera l'absència.
    Un petó!

    ResponElimina
  6. Que bonic que un arbre ens porti records d'algú...Com que està tan arrelat a la terra!
    Petons.

    ResponElimina
  7. Bonica manera de recordar que esmorteix el dolor....

    ResponElimina
  8. Peus a terra, i la darrera frase ens fa humans.

    Molt emotiu, Montse. I molt maco.

    ResponElimina
  9. dos anys de què? de l'arbre? sembla més vell xD

    ResponElimina
  10. Això em recorda que he de plantar un arbre, escriure un fill i tindre un llibre.

    ResponElimina